"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

30 de Gener DIA DE LA NO VIOLÈNCIA


A l’escola aquest és un dia ben especial en que es viuen molts moments molt entranyables. La lectura musicada de la lletra d’aquesta senzilla cançó espero n’hagi estat un d’ells.

A continuació les paraules que han acompanyat la lletra de la cançó:

I A TU QUÈ T’AGRADA? Lletra i música: Santi Ortiz
Si per un dia….L’AMAPEI canta els drets dels Infants

Quan arriba cada any el Dia de la No Violència sovint pensem en un fusell, en un tanc, pensem amb algun dels 23 conflictes armats actualment en països com Birmània, Argèlia, el Congo, o Irak,. I és lògic. És més, no me’n puc estar d’encoratjar des d’aquí als moviments socials de països com Tunísia i Egipte per continuar reivindicant la defensa dels drets humans als seus països i al món.

Però parlar de violència és molt més que parlar de la crueltat de la guerra. Parlar de violència també es parlar de conductes agressives, no amistoses, no pacifistes, bel•ligerants que provoquen dolor i sofriment.

Per sort la nostre escola és oasi de benestar, confiança i respecte. Però us he de confessar que des de

divendres passat quan vaig saber que havia de dirigir-vos unes paraules avui, m’he dedicat a observar-nos i us he de dir que no m’ha costat gens trobar exemples de petites dosis de violència quotidiana, que de tant inconscient i quotidiana quasi no percebem com violència.

No m’ha costat gens veure algú donant-se empentes i cops fent fila. No m’ha costat gens escoltar algú insultant una altre persona. No m’ha costat gens sentir parlar malament d’una altre persona que no podia escoltar el que deien. No m’ha costat gens veu

re algú que li queia una jaqueta del penjador i com que no era seva no la recollia. No m’ha costat gens escoltar com algú cridava a un company pel seu mal nom. No m’ha costat gens trobar algú que donava una petada per obrir una porta que estava tancada.

I algú pensarà que exagero comparant un insult amb un conflicte bèl•lic. I té raó, però penseu que per hi hagi un incendi primer només cal que hi hagi una petita guspira.

Us proposo començar la revolució dels somriures. Us proposo canviar les petites guspires de violència quotidiana per grans somriures. Enlloc d’una empenta un somriure. Enlloc d’un insult un somriure. Enlloc d’un malnom un somriure. Enlloc d’una petada un somriure.

Un somriure té tan poder com un fusell. Amb tots els nostres somriures podem fer de la nostre escola un lloc on tothom sigui encara més feliç, però sobretot amb els nostres somriures podem fer un pas de gegant per fer d’aquest món un lloc més feliç i millor. Us hi apunteu?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: