"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

DIA DE LA NO VIOLÈNCIA 2012


Ser director de l’escola comporta moltes obligacions però també privilegis com el de poder adreçar unes paraules a tots els alumnes de l’escola amb un dia tan especial per nosaltres com el DIA de la No Violència. Aquest any entre d’altres idees he decidit compartit amb totes i tots aquest bonic conte:

Hi havia una vegada, un científic que vivia molt concentrat investigant en el seu laboratori com solucionar els grans problemes del món.
Un dia, el seu fill de set anys, va entrar al seu laboratori disposat a ajudar al seu pare. El científic, nerviós per la interrupció, va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Com que s’hi resistia, el pare va pensar com podria distreure el nen.
De sobte, va veure una revista on hi havia un mapa del món. Amb unes tisores va retallar el mapa en molts trossets, els va barrejar i va donar el puzzle al seu fill dient-li: “Com que t’agraden els trencaclosques, et dono el món trossejat perquè l’arreglis solet”.
El pare va calcular que el nen estaria uns deu dies per compondre el mapa, però al cap de poques hores, va sentir la veu del nen que li deia satisfet: “Papa, ja està!! Ja l’he acabat!!!”. El pare no s’ho podia creure, pensava que era impossible que a la seva edat hagués aconseguit recompondre un mapa que no havia vist mai abans.
L’home es va aixecar per anar a veure el treball del nen i, efectivament, el mapa estava complert!! Com podia ser??
El pare, sorprès, va preguntar-li: “Fill, tu no sabies com era el món…Com ho has fet?”
I el nen respongué: “Papa, jo no sabia com era el món, però quan has tret el mapa de la revista per retallar-lo, he vist que a l’altre costat del paper hi havia la figura d’un home. He girat els retalls de paper i he començat a refer l’home, que sí sabia com era. Quan he aconseguit arreglar l’home, he girat el full i he vist que havia arreglat el món!!“.

Crec que aquest conte il.lustra molt bé que no és senzil canviar el món però si que podem canviar les persones. Si som millors persones farem un món millor.  Per ser millors persones no calen grans canvis, només petits gestos que facin un món millor als que ens envolten: Un petó a aquells que estimes quan no se l’esperen, una abraça enlloc d’un crit o un somriure enlloc d’una mala cara, una disculpa enlloc d’un crit, buscar una solució enlloc de queixar-nos d’un problema, escoltar més que parlar, etc, etc, etc.
Al meu entendre és molt important trobar espais, com el d’avui, en que ens puguem aturar per identificar que podem modificar per fer viure millor als que ensvolten,  fet que també ens ajuda a viure millor a nosaltres mateixos i en definitiva a fer un món millor.
És per aixó que avui he proposat a tots els components de l’escola de fer un simple minut de silenci en que cadascu pensi en com pot contribuir a fer d’aquest planeta un millor espai per a tothom. Què pot canvia a l’escola, amb els seus amics, a casa nostre, amb la nostre família que pugui fer que els envolten s’hi puguin sentir millor.      

2 comentaris

  1. m elena

    Un conte molt maco! Gràcies per compartir el minut de silenci amb els que no hi érem.

Trackbacks

  1. Dia de la NO violència | 1000 grues

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: