"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

L’escola avui


Avui l’escola, en el seu sentit més ampli, està ferida per les retallades, malacompanyada per una administració burocratitzada, i poc integrada en la realitat social. Són molts els indicadors que reclamen reflexions profundes del sistema educatiu: el fracàs escolar a secundària amb un 29% d’alumnes que no aconsegueixen graduar-se (el doble que la mitjana europea), un 31,9% dels alumnes graduats d’ESO no acaben els estudis postobligatoris (15,2% Europa) i els resultats en les proves Pisa ens situen per sota de la mitjana europea en tots els apartats avaluats. Són molts els indicadors que apunten cap a una necessitat immediata de renovació educativa. La història dels nostre país és farcida de pedagogs i institucions que han estat referents en un permanent procés de renovació pedagògica. Però el més preocupant de la situació actual és la manca de lideratges pedagògics que puguin orientar el col.lectiu docent. Són poques les persones o entitats que li.luminen el panorama educatiu actual. I tampoc l’estament polític té prou capacitat per traçar un horitzó compartit. És més, properament es preveu una nova llei educativa (LOMCE), la cinquena des del 1990 que voldrà donar un nou rumb a la ja prou desorientada comunitat educativa.

Davant d’aquesta crisi de lideratges, cal una actitud diferent de les escoles. Les escoles tenim un paper cabdal en promoure la creació, l’exportació i la importació d’idees. Els centres educatius hem de convertir la intensa mirada posada cap a dins en una interacció amb la resta del món educatiu. Tal com defensa Alfons Cornella al seu llibre la solució comença amb CO-, la nostra societat està patint un canvi poderós, però quasi sempre imprescindible, que ens portarà des del domini de l’individu cap a la convicció d’allò que és col.lectiu. D’una forma clarament disruptiva la tecnologia ha dut a la societat actual a establir multitud de nous canals que es basen en l’establiment de xarxes que posen en contacte ciutadants amb els mateixos objectius. També el món educatiu ha de fer una pas endavant per establir una xarxa real de col.laboració per cercar des del propi món educatiu referents que portin a una millora de tot el sistema. És imprescindible un pas decidit cap a la incorporació dels docents en xarxes socials que estableixin ponts entre els centres educatius i alhora expandir els models pedagògics també cap a l’entorn familiar o d’altres agents educatius.

A l’escola de la mateixa manera que creiem en una necessitat de reconèixer tot allò que és extraordinari d’altres centres, entenem que expandir i donar a conèixer les bones pràctiques que en són pròpies, també forma part de la funció educativa. Són moltes les escoles que avui estan fent un magnífic treball i sense behemència l’escola avui també pot dir que és capdavantera en innovació, en l’ús de la tecnologia al servei dels aprenentatges i en participació de familiar i de l’alumnat entre d’altres. Amb una mirada de CO-operació l’escola compren que la necessitat de treballar en xarxa entre els centres educatius és el millor camí en la millora recíproca i en definitiva del sistema educatiu. Per contribuir a un avenç real del panorama educatiu les escoles avui, amb una mentalitat CO-, tenim l’obligació d’investigar, de cercar nous models pedagògics que ens portin a una renovació educativa que prepari als nostres infants per una bona formació competencial, una formació rica en habilitats professionals i una satisfactòria formació personal. Avui els docents tenim un paper capdal alhora d’adoptar una actitud d’elevada plasticitat per crear i desenvolupar noves eines i estructures metodològiques que cerquin un ensenyament molt més holístic que el tradicional centrat fonamentalment en la instrucció. En definitiva l’escola i tot el col.lectiu docent avui hem d’esdevenir els autèntics dinamitzadors i referents educatius amb una voluntat clara per compartir allò que millor fem amb tota la comunitat.

saklletres15

En aquest camí també el paper de les famílies és fonamental. La complicitat en la cerca d’innovació educativa demana molta confiança. Molt sovint els nostres referents infantils de l’educació pròpia viscuda són els que esperem trobar en el procés educatiu dels nostres fills i filles. Noves eines o canvis metodològics significatius generen dubtes en el procés d’acompanyament familiar dels aprenentatges. Per una millora educativa també és essencial el suport familiar als docents i organitzacions que indaguin nous camins per afrontar els aprenentatges. Fins i tot recolzant iniciatives que assumeixin petites dosis de desconeixement o incertesa. Només d’aquesta manera es podran trobar noves fórmules que donin valor allò que és tradicional i alhora aportin consistència d’una forma nova al procés educatiu.

Catalunya ha tingut una tradició de respondre de manera enèrgica i moderna als reptes educatius. El mestratge de figures educatives com Alexandre Galí, Francesc Ferrer i Guàrdia, Joan Triadú, Rosa Sensat o Marta Mata van destacar pel seu lideratge pedagògic. Sorprenenment molt dels seus pensaments podrien ser totalment vigents avui. Cal recollir l’emprempta d’aquests referents i contextualitzar-los al segle XXI. I aquest és el repte en que cal es comprometi tota la comunitat educativa per reprendra un lideratge cap a una educació moderna i ajustada a les necessitats amb que la societat acull els nostres infants.

Aquest article és l’editorial del número 15 del Sak de lletres de l’escola. Si vols llegir la resta del sak de lletres, clica aquí

.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: