Nova societat, nova educació

Article interessant d’en Josep M. Vilalta  a La Vanguardia que proposa repensar l’educació davant d’una societat que ha patit canvis notables des del punt de vista econòmic, social, del món de treball o de les relacions interpersonals per posar alguns exemples.

Els canvis que experimenten les societats actuals ens obliguen a repensar les polítiques públiques i moltes de les actuacions que històricament hem dut a terme. L’economia, el món del treball i les relacions familiars i interpersonals viuen canvis notables. Una nova societat de la informació i del coneixement emergeix amb força. En aquest context, les polítiques educatives es troben en un moment crític, i de ben segur que en els propers anys caldrà repensar part dels fonaments i les pràctiques professionals de l’ofici d’ensenyar, així com de la condició humana d’aprendre i formar-se. D’entrada, la nova societat del coneixement ens duu inexorablement a la formació al llarg de la vida. Formar-se ja no es restringeix a una etapa de la nostra vida, sinó que es converteix en una tasca permanent en totes les vessants: vital, professional, familiar. Lligada al paradigma de la societat del coneixement trobem la necessitat d’elevar les capacitats individuals i col·lectives per mantenir societats cultes, emprenedores, socialment de progrés i econòmicament competitives. Alhora, la situació de canvi accelerat conviu amb problemes històrics i, en alguns casos, estructurals. A Catalunya i a Espanya, per exemple, la persistència d’un fracàs escolar molt elevat que llasta la societat i l’economia, tal com ens demostra un estudi recent de la Cecot i Fpiic.

Una aportació recent a aquest debat ha estat la comunicació de la Comissió Europea Un nou concepte d’educació: invertir en les competències per assolir millors resultats socioeconòmics. El document de la Comissió parteix de la premissa que la inversió en educació i formació és fonamental per impulsar el creixement i la competitivitat a Europa. A llarg termini poden generar innovació i creixement, estimular la societat del coneixement al continent i configurar el futur mercat de treball. Es reconeix explícitament que els sistemes educatius dels països europeus tenen carències significatives, sobretot a l’hora d’incardinar-se adequadament en el món del treball i l’ocupabilitat. A Europa s’estima que per a l’any 2020 els llocs de treball que exigeixen un alt nivell de qualificació augmentaran un 20%. Al mateix temps, la taxa d’atur juvenil a Europa és del 23% (més del 50% a Espanya!) i s’estima que hi ha més de dos milions de llocs de treball que no es poden cobrir. Més enllà de l’àmbit del treball, l’educació inclou objectius tan rellevants com la ciutadania activa, el desenvolupament personal i el benestar col·lectiu.

Per fer front a tots aquests reptes, la Comissió aposta per una veritable estratègia europea i de cadascun dels estats membres per a l’educació i la formació, una estratègia anomenada rethinking education. Les mesures principals que es proposen són les següents: a) millorar les aptituds fonamentals i bàsiques per a tothom (lectoescriptura, matemàtiques i ciències, principals aptituds avaluades al PISA); b) aprofundir en les aptituds transversals i bàsiques (iniciativa, pensament crític, treball col·laboratiu, aptituds per a l’emprenedoria); c) estendre l’aprenentatge d’idiomes; d) millorar la formació i augmentar la demanda de la formació qualificada en tecnologia i ciència, que continuaran tenint una alta demanda laboral; e) fomentar les aptituds professionals i l’aprenentatge continu al lloc de treball (especialment sistemes de formació dual escola-empresa que han tingut una bona trajectòria a països com Alemanya).

Per fer possible tota aquesta estratègia, els instruments que es puguin emprar també són molt rellevants. La Comissió destaca especialment aprofitar al màxim el potencial de les TIC i els recursos educatius oberts per a l’aprenentatge, donar suport als mestres i professors com a agents clau del sistema, la millora dels resultats de l’aprenentatge, la seva avaluació i el seu reconeixement o l’augment de la inversió en educació i formació per promoure la productivitat i el creixement econòmic, així com la millora de l’eficiència de la inversió.

A Espanya i Catalunya, els reptes més importants són com s’ha dit la reducció del fracàs escolar (26.5%, el doble que la mitjana europea), la millora de les aptituds bàsiques, l’aprenentatge d’idiomes (26.7% d’estudiants amb títol B1 d’idioma estranger en acabar la secundària, davant del 43.5% de mitjana europea), la major i millor interrelació formació-lloc de treball (formació professional, formació dual), i una inversió pública creixent en educació (5.01% del PIB pel 5.41% de mitjana europea), tot plegat en un context institucional estable. Conduir adequadament aquests factors ens haurien de permetre fer aquesta aposta estratègica com a país, i ajudar a construir una societat de progrés per a les noves generacions.

Via Josep M. Vilalta. La Vanguardia

• Posted in: ARTICLES INTERESSANTS