"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

COMPARTIR o PIRATEJAR, aquesta és la qüestió!


sak16M’ha semblat interessant iniciar aquest nou Sak de lletres dedicat als Jocs Florals 2013 introduint algunes reflexions entorn el consum cultural del nostre país. Des d’un punt de vista antropològic, per cultura s’entenen totes aquelles pràctiques econòmiques, artístiques, socials o científiques que són desenvolupades pels éssers humans. En definitiva, cultura és tot allò que té a veure amb la creació humana. La cultura és un concepte global en que cada societat comparteix els seus propis codis culturals que tenen a veure amb els seus costums, la seva llengua, les seves relacions i organitzacions socials, els seus menjars i una infinitat d’aspectes que cada cultura va modelant al llarg de la seva història.

Què és la cultura, com la produïm i sobretot com la consumim està comportant canvis molt significatius en la qualitat i quantitat de la producció cultural actual. L’omnipresència de la tecnologia està provocant modificacions extraordinàries en la forma d’accedir a la cultura. A més, la nostra és una cultura plenament mediterrània, una cultura plena de llum, colors i clima propici. Però la nostra cultura també està impregnada de doble moral, de picaresca i transgressió. I és en relació a aquests aspectes que sobretot em voldria entretenir.

Quan parlo de doble moral em refereixo a la contradicció freqüent entre potencialitat i realitat, entre pensament i acció. En la consciència col•lectiva es percep una visió enèrgica de desaprovació davant la corrupció política o empresarial que sovint es tradueix amb una diferent interpretació quan té a veure amb les pròpies conductes individuals. M’intriga saber quins són els factors que porten a la nostra societat a ser líders europeus en pirateria cultural. Mentre que a Europa són un 27% d’internautes els que visiten almenys una web que ofereix continguts “suposadament il•legals” al mes, a l’estat espanyol aquest valor s’estima en un 42%. Segons un estudi de l’Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals el 51% dels internautes espanyols accedeixen de manera il•legal a continguts culturals a la xarxa i gairebé el 69% d’aquests veu perfectament normal no pagar per una cosa que pots obtenir gratuïtament a la xarxa, encara que sigui de manera il•legal.

Com és sabut aquest és un tema força controvertit, però és clar que la relació de vasos comunicants entre forma de consum i creació cultural és molt fràgil. En els darrers mesos s’ha parlat de la dificultat de subsistència de llibreries emblemàtiques del nostre país. Però mentre molts observen aquest declivi amb certa nostàlgia són pocs els que no sucumbeixen davant la seducció de la xarxa quan se’ns obre la porta a consumir sense cost. La normalitat de la gratuïtat o el petit frau posa en perill l’actual estructura cultural. Certament la frontera entre compartir i piratejar és molt fina. És obvi que cal buscar noves fórmules que estableixin una relació renovada entre el creador i el consumidor i que algunes de les multinacionals que fins ara han dominat el mercat han de reinventar-se o potser fins i tot desaparèixer. De fet ja han aparegut alternatives que obren les portes a nous models per crear i compartir cultura. Creative Commons per exemple és una organització sense ànim de lucre que proporciona llicències als creadors/autors per tal que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital. No dóna llicències totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el propi autor.

Aquest model ha contribuït a multiplicar exponencialment la cooperació cultural entre usuaris de la xarxa. Però possiblement aquest és un model insuficient per mantenir estructures culturals com el cinema o la producció editorial. Així, cada dia més es va obrint un gran interrogant sobre quina serà la creació cultural quan la pirateria cultural del país arribi al 100%. Si arriba un dia en que ja ningú compri un llibre perquè tots ens els descarreguem de la xarxa i ningú vagi al cinema perquè tots ens baixem la pel•lícules abans que s’estrenin, quina serà la producció editorial i cinematogràfica?

Com en molts altres processos educatius, d’una forma individual, tant la família com els propis docents tenim una gran responsabilitat a l’hora de mostrar quin model de consum utilitzem els adults com a referents dels nostres infants. I sobretot quin camí triem davant la dicotomia entre descarregar de la xarxa per què no compartim el model actual, o estimular i participar d’un esperit creatiu que ens porti cap a la recerca de nous models. Aquesta tria no és neutra sinó que del nostre clic individual se’n deriva al model social que projectem.

Editorial del nº 16 de la revista Sak de lletres

ccbync

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: