"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

TU TRIES: Em llegeixes o no em llegeixes!


sak-lletres-17

Blanc o negre, carn o peix, ciències o lletres, mig buit o mig ple, sortim o ens quedem, l’estimo o no l’estimo?
Triar escola, triar parella, triar casa, triar carrera, triar el meu propi futur.
I ara què faig? Has de decidir, no pots esperar que els altres decideixin per tu!

De la meva època d’estudiant recordo una de les classes de filosofia on se’ns presentava la visió d’uns deterministes grecs del segle III aC, els estoics. Els estoics concebien el món des de la base que aquest està governat per una llei universal que determina el destí de tot allò que s’hi esdevé, per tant també l’ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot controlar i davant del qual només pot resignar-se. Aquesta idea als 18 anys, un moment personal on sovint ens fem grans preguntes que ens obren les portes a la construcció de la nostre pròpia identitat, em va remoure molts pensaments i inquietuds. Avui ja des de la distància, tinc clar que no sé si el meu destí està predeterminat però puc assegurar que si és així el meu destí ha estat i continua estant permanentment impregnat de tries, que cada dia em fan creure el contrari. Ortega i Gasset va fer famosa la cita de  ” jo soc jo i les meves circumstàncies”. M’atreviria a dir que jo sóc jo i totes les tries que he fet fins aquest mateix instant. El que si que m’ha permès identificar l’experiència és que no tots percebem el procés de tria de la mateixa manera. Algunes persones s’encallen davant l’elecció, divagant infinitament entre les opcions a escollir, ponderant pros i contres d’una i altra, sense acabar mai de prendre una decisió. D’altres decideixen, però una vegada fet el pas, s’embussen interrogant-se sobre si no hauran pres l’opció equivocada. I els més afortunats al meu entendre, aquells que una vegada decidits ja no miren més enrere, són els qui  concentren els seus esforços en abordar la decisió presa.

Però en la simbiosi entre la psicologia i l’educació el més interessant no és analitzar com som sinó preguntar-se com l’experiència pròpia ha modelat el que som avui. En aquesta anàlisi l’escola ha de reflexionar sobre com ha de configurar el seu projecte per oferir un futur més plaent i amb més garanties per tal que els seus alumnes puguin abordar el propi destí. I és en aquest punt on cal preguntar-se si realment l’escola ha de contemplar el valor de la tria dins de la seva programació educativa. El principal problema és que l’actual sistema educatiu va ser dissenyat, concebut i estructurat per una època diferent. Va ser concebut en la cultura intel·lectual de la il·lustració i en les circumstàncies econòmiques de la revolució industrial. I el més preocupant és veure com avui la classe política encara desenvolupa lleis educatives basades en un món que ja no existeix, amb la intencionada voluntat de controlar el destí dels futurs ciutadans de ple dret de la nostra societat. Com sabeu, tradicionalment l’escola no ha estat un espai on es consideri el procés de tria, sinó que s’ha basat en un model més manufacturat de l’aprenentatge on algú: la institució, el mestre o altres poders fàctics ja han decidit per l’alumne. Aquest model aparentment antic encara té una forta penetració en l’educació del nostre país. Una escola igual per a tothom on algú triarà per nosaltres. Encara avui a les escoles pesa més el no copiïs, del coopera, el respon, del fes tu les preguntes, el fes això, del pregunta’t com ho fas. Personalment soc dels que volen portar a terme els seus somnis i no els somnis dels altres i sota aquest perspectiva també crec en una escola on l’alumnat sigui part activa del seu procés d’aprenentatge, on l’alumnat aprengui a triar i a gestionar les conseqüències de la tria feta. Afortunadament el món educatiu està es un estadi de reconeixement d’un canvi de paradigma on la formació de la creativitat, l’elecció, l’establiment de criteris propis o l’autonomia i la responsabilitat han de ser elements molt imbricats en el desenvolupament essencial de l’ésser humà per a poder disposar d’eines suficients per afrontar un món canviant, dinàmic i nombrosos referents de baixa qualitat. Quan abans anàvem a l’escola se’ns deia que si treballàvem fort i tot ens anava bé obtindríem un títol universitari que més endavant ens permetria trobar una feina que potser ens duraria tota la vida. La realitat de la societat actual reclama una concepció del món diferent i conseqüentment una educació diferent. Una educació que fomenti el procés de tria com element cabdal del desenvolupament cognitiu dels nostres alumnes. L’escola ja no pot fomentar ni un aprenentatge ni un pensament lineal ni convergent sinó que ha de desenvolupar l’habilitat de veure moltes possibles respostes a una mateixa pregunta.

Triar o no triar, aquesta és la qüestió. I en aquest número del número del Sak de lletres hem volgut traduir com un petit recull d’experiències, on la tria hi té un paper important, es converteixen en una intencionalitat educativa. Una declaració d’intencions on el més important és que aquests processos degotegin l’escola i que amb l’acompanyament dels docents, els infants i joves puguin anar construint una personalitat, una manera de fer i en definitiva una manera de triar la seva pròpia existència.

Jordi Musons
Director Escola Sadako

Editorial del número 17 de la revista Sak de lletres de l’Escola Sadako: “DECIDIR, acció responsable i lliure?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: