"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

L’homenet de paper de diari. Dia de la No violència


Quan els altres ens miren veuen l’homenet que tots portem dins nostre. Alguns portem homenets negres, altres riallers, altres, …
emprenedoria4
Aquest dilluns hem commemorat el Dia de la No Violència. Amb la col.laboració d’unes alumnes del 2n curs de l’ESO hem representat un conte que posa de manifest com les persones amb el nostre fer diari interactuem amb els que ens envolten.
.. L’homenet de paper
Un matí de primavera una nena jugava a la seva habitació.Va jugar amb un peluix, amb una pilota i amb un trencaclosques. Però ben aviat es va començar a avorrir. Tot seguit es va fer amb un diari i va començar a jugar amb ell. Primer va fer un barret de paper i se’l va col·locar al cap. Després va fer un vaixell i el va col·locar a la peixera. La nena també es va cansar de jugar amb el barret i amb el vaixell. Aleshores va fer un homenet de paper de diari. S’hi va passar tot el matí jugant amb ell. A la tarda la nena va anar al parc per jugar amb els seus amics. Va pendre amb ella l’homenet de paper. A l’homenet de paper li van agradar molt els amics de la nena. Es van estar molt contents per tenir un amic tan estrany com aquest. Quan els nens va quedar esgotats de tan jugar, van seure a descansar. Aleshores l’homenet de paper de diari els va començar a explicar les històries que ell en sabia. Però totes eren històries de guerres, de catàstrofes i misèries. Els nens van quedar ben tristos en sentir aquestes històries que no podien parar de plorar.
L’homenet de paper va pensar que el que ell els explicava no devia ser bo, perquè feia plorar. Va marxar tot sol, pels carrers, trist, perquè no sabia fer riure els nens. De sopte va veure una bugaderia. Sense pensar-s’ho dos cops, hi va entrar de cap. Si passava per la rentadora, li esborraria tot el que portava de negatiu a dins seu. Quan va sortir de la bugaderia, ho va fer blanc com la neu. De fet ningú no el podia reconèixer. Contentíssim va caminar fins al parc. Però quan va voler jugar amb els nens, no va sortir cap paraula de la seva boca. Estava tan buit que no tenia ni parau les.
Va caminar per tots els carrers de la ciutat fins que va arribar al camp. I llavors de sobte es sentia més feliç. El seu cor feia bots en el seu pit. I l’homenet Somreia, pensant que tenia un pardal a la seva butxaca. I va començar a amerar-se de tots els colors que veia del camp. Del roig del sol, del groc de moltes flors, del verd del ‘herba dels prats, del blau de l’aigua, lel cel il ‘aire. Poc a poc s’anava omplint de colors i paraules noves i belles. I quan va estar ple de colors i paraules noves i belles va tornar cap al parc.
S’hi acostà i els va parlar de les coses bones que passaven al seu voltant, de les persones que els estimaven, de la llibertat, de la vida, de l’amor. Ui l’amor…
I sobre els parc i els infants no paraven de caure paraules fresques com la pluja. Els rostres dels nens i nenes i de l’homenet de paper de diari es vam omplir de somriures i no van parar de jugar i ballar i somriure.
A partir d’aquell dia, l’homenet de paper de diari feia ploure sobre la ciutat tot un món de color i alegria.
I el homenet de paper com és?
I conte comptat espero que aquest conte us hagi agradat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: