"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

Ha de canviar l’educació al segle XXI?


Captura de pantalla 2016-02-19 a les 18.43.37Fragment de la ponència feta en la presentació del projecte de l’escola a les famílies de Sadako a l’Auditori Axa, ara fa uns dies anomenada Escola Sadako, educant al segle XXI:

Avui hi ha una pregunta que sacceja tot el món educatiu: Ha de canviar l’educació al segle XXI?

Fa només 20 anys que es va escriure la primera plana web en català i només 15 en que es va generalitzar l´ús del correu electrònic. Algú es pot imaginar com serà el futur d’una nen o nena a que ara té 3 anys, d’aquí només uns altres 15 anys? Estudis diferents, realitzats en països anglosaxons i asiàtics, coincideixen en predir que entre el 45-50% de les professions actuals hauran desaparegut al 2035. De fet, la mateixa OCDE és encara més agosarada i augura que el 70% d’ells treballaran en feines que avui no existeixen. I apunta també, que aquests mateixos alumnes canviaran entre 15 i 20 vegades de feina en la seva vida adulta. I per altra banda no podem perdre de vista el context educatiu on aprenen avui els nostres alumnes, on diagnòstics i indicadors diversos reiteren la feblesa de l’escola catalana actual. Hi ha una dada especialment alarmant a Catalunya, un 22% d’alumnes abandonen prematurament els estudis obligatoris o pateixen fracàs escolar, és a dir no obtenen el graduat escolar. Més de 10 punts per sobre de la mitjana europea. I això sense contemplar el valors extrems d’abandonament a 1r de batxillerat que el departament d’educació no em consta que faci públics, però en molts casos arriben a valors més que preocupants.

És clar que estem vivim una època de canvis molt substancials en pràcticament tots els àmbits de les nostres vides. De la mateixa manera que va passar amb la escriptura fa uns 7000 anys o la impremta ara en fa uns 900 que van provocar una absoluta transformació en la transmissió del coneixement i en definitiva en la estructura social que això comporta, avui la tecnologia, i d’una forma molt especial els models actuals de tecnologia ubiqua, que ens permeten accedir a la informació des de qualsevol lloc i des de qualsevol moment, estant duent a la societat i conseqüentment a l’escola cap un nou marc inimaginable fa ben poques dècades.

És clar que de la mateixa manera que ja no ens relacionem, ni consumim, ni ens informem, ni treballem com ho fèiem fa només 15 o 20 anys enrere, obrir les portes de l’escola a la tecnologia ens porta a un nou marc educatiu al que d’una forma simbòlica sovint ens referim com l’educació al segle XXI.

Tradicionalment l’escola ha posat l’èmfasi en promoure l’emmagatzematge d’informació i l’adquisició d’una bona agilitat per calcular. De fet, l’educació tradicional ha estat més essencialment pensada per formar treballadors amb majors capacitats d’executar que no pas de crear. Avui la tecnologia ha usurpat aquesta supremacia superant en escreix la capacitat a les l’hora de memoritzar i executar. Sense anar més lluny, fa ben pocs dies que es van celebrar ja 20 anys d’un fet històric, en que la computadora Deep Blue va guanyar el jugador d’escacs, Gari Kasparof, un punt d’inflexió que d’una forma simbòlica donava pas a una nova era on la tecnologia prenia el relleu als éssers humans en el lideratge en l’execució. Aquest fet ha tingut un impacte social molt destacable amb la desaparició d’un nombre molt significatiu de professions i llocs de treball.

Captura de pantalla 2016-02-19 a les 18.56.40És en aquest canvi de context en el que pràcticament tot el món educatiu comparteix la idea que cal una nova manera, ja no d’educar sinó d’aprendre. John Dewey, un pedagog nortamericà, que va ser un dels inspiradors de l’escola nova a Catalunya d’inicis del segle XX, ja ho deia fa més de 100 anys enrere: Si ensenyem als nostres alumnes com ensenyàvem als d’ahir, els hi estarem robant el demà.

Els nous requeriments socials, laborals i també personals d’avui, porten a l’escola a la necessitat d’oferir al seu alumnat nous objectius d’aprenentatge, noves metodologies i fins i tot nous formats i espais per aprendre.

Avui els alumnes viuen amb naturalitat aquesta transformació, per què simplement s’adiu amb el món on viuen. Ells aprenen com viuen. Però els adults vivim, potser per primera vegada a la història, una educació molt diferent a la que vam viure com infants. Quan molts dels pares i mares encara miren d’entendre com estan organitzades les diferents etapes i les seves coincidències amb l’EGB i el BUP, a moltes escoles els seus fills i filles estan aprenent amb models absolutament transgressors amb l’escola tradicional que els hi és pròpia. I és del tot raonable sentir moments de dubtes, d’incerteses, de no saber quin paper prendre en aquest procés, moments, fins i tot, per buscar refugi o nostàlgia en models tradicionals d’aprenentatge.

Molts som d’una generació que van créixer envoltats d’enciclopèdies com a font principal de la veritat. De fet, estic convençut que encara molts les teniu en alguna estanteria de casa i fins i tot que sou molts els que encara sabeu recitar de memòria les lletres de cada volum de l’enciclopèdia catalana. I mentrestant, avui hem d’abordar la validesa o no de fonts obertes com wikipèdia, com a font fiable d’informació.

La majoria venim també de la telefonia fixe. Quants havíem dit que mai tindríem mòbil? I ara viu i fins i tot dorm tot el dia amb nosaltres, alhora que hem d’aprendre a gestionar cada dia aplicacions noves. Alhora que per exemple, hem de mirar d’educar als nostres fills i filles a fer un ús raonable i responsable dels seus grups de Whatsapp, nosaltres mateixos anem aprenent a gestionar quin lloc i espai ha d’ocupar aquesta mateixa eina a les nostres vides. És per això que avui més que mai són indispensables nous formats educatius i una confiança extrema entre l’escola i la família.

En educació ha passat el mateix que en altres àmbits de la vida. De la mateixa manera que abans els nostres pares o mares quan s’espatllava un cotxe obrien el capó i l’arreglaven estirant algun mangito o canviant una bugia, i avui quan s’espatlla un cotxe obrim el capó per costum, però la majoria no hi sabem veureu res, i acabem trucant al racc o al mecànic, també és necessari una certa delegació d’una part de la formació educativa més tècnica oferta pels centres educatius, que han de ser més professionals que mai, compaginant tots els coneixement tècnics, pedagògics i científics per tal d’oferir la millor educació possible als nostres infants. I de la mateixa manera que no sabem ben bé què ha fet el mecànic per arreglar el nostre cotxe, i ens quedem amb la idea global del què ha arreglat, també creiem que les escoles hem d’oferir el màxim d’espais participatius o informatius per tal que les famílies que ho desitgin puguin conèixer de la millor manera possible com és, a grans trets, l’educació del segle XXI, que viuen el seus fills i filles, i poder ser així més còmplices dels objectius globals d’aprenentatge oferts per l’escola.

Captura de pantalla 2016-02-19 a les 18.57.49És clar que vivim una nova era en la que és imprescindible oferir una nova educació, i és clar també que els rols educatius familiars i docents estan en un procés intens de reflexió i transformació i només des d’una visió educativa compartida i sincrònica tindrà sentit emprendre nous formats i models educatius que s’adiguin en el segle XXI en el que estem plenament immersos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: