Codocència i Multidocència a l’escola Sadako
Actualment estem vivint moment convulsos de transformació educativa, on són molts els centres que s’estan preguntant quines metodologies volen incorporar. Com diu en David Hansen correm el risc d’incorporar “allò que funciona” sense aprofundir en el per què? Avui és indispensable debatre quins són els principals objectius final d’aprenentatge dels nostres centres per així poder més endavant definir quines metodologies tenen sentit per assolir-los. És l’equilibri que descriu l’Eduard Vallory entre el propòsit de l’educació, els formats per assolir-lo i els mecanismes per garantir que els mecanismes utilitzats han aconseguit el propòsit que ens havíem marcat.
En les jornades de debat educatiu repensant l’educació, celebrades a Blanquerna hem presentat un àmbit molt concret de l’escola: Com s’aplica la codocència i multidocència al centre. Com amb moltes altres metodologies, aquesta eina té un potencial extraordinari però per assolir objectius molt concrets que s’allunyen dels més hegemònics del segle XX. Vaig quedar amb els oients d’aquesta presentació que la penjaria per poder disposar dels arguments exposat del per què i el com d’aquesta pràctica codocent a Sadako.
En aquest mateix blog també es pot trobar un article força més complert on es descriu el nostre treball multidocent.
- Posted in: INFORMACIONS PEDAGÒGIQUES ♦ PARTICIPACIÓ EN CONFERÈNCIES
- Tagged: Blanquerna, codocència, Multidocència
L'educació és una de les professions més estimulants que conec. La possibilitat de creació i innovació diària fa de la nostra professió un espai permanent d'aprenentatge.