"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

Els testos s’assemblen a les olles


Recull de bones practiques familiars, per educar en l’ús de la tecnologia als nostres infants
Post recomanat a famílies amb nens i nenes menors de 12 anys

No hi cap dubte que la tecnologia ha vingut per quedar-se a les nostres vides i sens dubte també a les nostres aules. El tsunami tecnològic ha entrat amb tanta força i velocitat a les nostres vides, que sovint les ètiques i morals que l’haurien d’acompanyar, es veuen superades per la celeritat dels canvis amb què la tecnologia impregna  tota la societat quasi sense excepció.

L’educació, encara que sovint s’ha volgut mantenir immutable davant l’embat tecnològic que ens abordava, no ha tingut més remei que obrir-li tímidament les portes. Tot i així, mentre que pels nostres joves la tecnologia és com respirar, per la major part de la generació docent encara és una realitat incòmoda. És clar i sabut, que la tecnologia per si sola no genera aprenentatge, però pel contrari, utilitzada en les dosis adequades es pot convertir en un magnífic potenciador de l’aprenentatge i catalitzador de processos d’innovació. I el que em sembla ja avui ningú no pot discutir, és que l’accés ubiqüista a la tecnologia fa trontollar tots els fonaments sobre els que durant dècades, l’educació ha mirat de sustentar aprenentatges, rols, tòpics i dinàmiques educatives.

Partint, com dic, d’una perspectiva clarament favorable a l’ús intel·ligent de la tecnologia en educació i per descomptat a les nostres vides, avui voldria aprofundir una mica més en el seu costat fosc, i d’una forma especial, d’aquell que té més a veure amb el paper dels adults, com educadors dels nostres infants, que sobretot són reflex de nosaltres mateixos i dels nostres propis comportaments.

En aquest costat fosc, sens dubte s’hi troba l’accés a la xarxa indiscriminat, i il·limitat. Aquest fet permet que qualsevol infant de qualsevol edat pugui accedir a mons que durant segles els han estat prohibits. Segur que parteixo d’una educació personal reprimida i ja desfasada en la que se’ns regulava quines pel·lícules podíem veure segons el nombre de rombes amb què començava el film. Pel contrari, avui hem deixat que els nostres infants es puguin submergir dins món infinit de continguts, una part dels quals, sincerament, crec que no estan preparats per poder consumir amb prou capacitat crítica per comprendre, valorar i interpretar. En cap cas pretenc promoure alarmismes, ans el contrari. Cada generació ha tingut la sensació que els seus joves perdrien el control de la seva joventut, però crec que, especialment les famílies i docents d’avui hem de prendre les regnes de la formació dels nostres infants per mirar de construir pautes compartides, que els pugui ajudar a fer un ús crític i intel·ligent d’aquestes eines. I en aquesta direcció em permeto fer algunes recomanacions, essent molt conscient de que no es poden posar portes als camps però sí prendre consciència d’alguns bons hàbits, especialment domèstics, que sembrats a la infància ben segur es podran recollir en la joventut dels nostres fills i filles,  quan hauran de ser capaços d’abordar situacions tan complexes com la comunicació via whatsapp, la tirania dels likes o eines sempre emergents com l’actual ThisCrush. Em sembla indispensable crear bones rutines familiars que permetin consolidar fonaments educatius vers les TIC que siguin perdurables en el temps.

Mòbils pàrquing

Sovint, quan els nens i nenes són petits, ens fa molta gràcia que els nostre fill/a sigui capaç de fer servir un mòbil o tauleta quasi com un adult. Però els nostres bons o mals hàbits en l’ús a la infància seran els que possiblement deixaran traçat un camí del qual difícilment podrem virar. Massa vegades a la infància la tecnologia es converteix en un eina d’aparcament dels nostres fills, perquè no facin soroll a la sala d’espera, o perquè ens deixin parlar mentre estem sopant amb uns amics, o bé simplement puguem fer feina a casa. Educar és exigent i requereix de temps, dedicació, esforç i renúncies, i aquests mals àmbits són incompatibles amb conductes que després reprovem als nostres propis joves.

Per altra banda és imprescindible que els infants també s’avorreixin, descobreixin, manipulin i aprenguin a interactuar de forma correcta amb espais i persones.

Els testos s’assemblen a les olles

El comportament dels adults és el principal instrument de modelatge dels nostres infants. Mirem quin ús fem nosaltres dels mòbils i la tecnologia en general i podrem intuir quins seran els hàbits que possiblement més endavant reproduiran els nostres fills adolescents. En general hem construït un argumentari propi de justificació de l’ús indiscriminat del mòbil davant la resta de la família. Sovint justifiquem la nostra pròpia atenció al mòbil amb frases de justificació com: “De seguida, que ara estic mirant el diari”, o “un moment que tinc un missatge molt important”, o “un segon que li he de dir una cosa a la tieta”, … D’una forma quasi inconscient, el mòbil dificulta la continuïtat de les converses pròpies i d’una forma especial els moments de conversa o atenció als nostres fills. Lògicament quan aquests infants siguin joves no donaran la mateixa importància a allò que és rellevant per nosaltres, per ells un whatsapp amb una emoticona graciosa serà suficient per no poder esperar a donar-li resposta i aleshores potser els recriminarem la seva manca d’atenció. Quantes vegades al dia deixem de respondre una pregunta dels nostres fills o ocupats amb el nostre mòbil no els mirem mentre ens parlen?

Sopar, espai de trobada

Lògicament, previ a la tecnologia, els àpats familiars ja ha estat un espai molt preuat on no sempre és senzill fer-hi coincidir tota la família i acordar la supressió de la televisió com animal de companyia. En l’actualitat és recomanable no convidar la tecnologia a les nostres taules. Algunes famílies han creat el cistell dels mòbils com a bon hàbit familiar. Un espai on es proposa deixar tots els mòbils de la família abans de passar a menjar. Per les famílies més avantatjades en bon usos tecnològics en aquests cistells també s’hi ubiquen els mòbils en altres moments, com el d’abans d’anar a dormir o en el d’entrar a casa.

Incorporar aquestes rutines abans que els nostres fills tinguin mòbil facilita molt que aquests s’adhereixin a una política que ja forma part de les rutines familiars.

Temps Tecnològic

Com la televisió en la generació anterior, pactar temps d’ús de tecnologia permet obrir finestres a altres interessos i motivacions. L’accés indiscriminat a l´ús de la tecnologia inhabilita la presència d’altres tipus de joc o de converses, degut a un poder de seducció amb el que difícilment es podrà competir. Més enllà del temps concret, el simple hàbit d’acordar quan, on i per què s’utilitza una tauleta o un mòbil, comporta una rutina comunicativa entre els adults i els nostres fills que obre la porta a futurs pactes de gestió força més complexa.

El primer mòbil

El mòbil té un atractiu sexy tant alt, que supera la seva necessitat real. És per això que es converteix en l’objecte de desig de qualsevol infant quasi des del moment que neix. Però el principal argument d’autojustificació que sovint utilitzem les pròpies famílies per incorporar el mòbil en la vida dels nostres pre-adolescents, apel·la a la seva seguretat i autonomia d’aquests. Aquest argument objectiu, no valida deixar en mans de nens i nenes molt joves, un porta oberta a tot tipus de continguts sense un filtratge que els adeqüi a l’edat de qui els consumeix. Per què no podem conduir fins el 18 anys? Per què un nen/a de 12 anys no es pot posar al volant d’un vehicle? Per què un nen/a no pot comprar cap arma? Per què no és recomanable el consum d’alcohol en menors? Per què tenim tants arguments de pes per donar resposta a aquestes preguntes i  no els sabem apliquem cap restricció per accedir a una xarxa on qualsevol infant pot aprendre a construir una bomba o seguir un joc que finalment indueix al jugador al suïcidi (balena blava) o a fer un règim per perdre pes fins arribar a nivells anorèxics promoguts en webs de dubtós prestigi professional. Potser no cal regular per decret el moment en que un nen/a ha de passar a tenir mòbil, ja que sobretot depèn del nivell de maduresa i responsabilitat del nostres fill/a i la coherència del modelatge familiar. Però seria interessant un acord tàcit, a mode de recomanació, per tal que els nostres joves arribessin molt més tard a la propietat d’un dispositiu mòbil.  I tornant a l’argument de la seguretat, animaria a les famílies a comprar als nostres fills/es un primer mòbil només pensat per trucar, ús que resol amb pulcritud la necessitat pel qual inicialment es requereix: poder trucar-nos si hi ha una urgència. Sense voler fer promoció, justament una marca ha elaborat un mòbil amb aquestes prestacions (http://dom.cat/1bmw). És clar que no té el mateix poder de seducció que altres dispositius, i és aquí on calen dosis molt important de comunicació, educació i cohesió amb altres famílies de l’edat dels nostres fills/es.

Altres Bons hàbits

A mode de darrers suggeriments deixeu-me que apunti algunes qüestions més:

   Conscienciar als nostres fills de que no tot el que trobaran a la xarxa és adequat i ajuda’ls a gestionar continguts no
      adequats.
   Acostumar-los a no utilitzar dispositius mòbils en espais privats com la pròpia habitació o sols amb altres infants.
   Procurar que els ordinadors de la casa disposin d’una clau d’accés i estiguin en espais compartits i visibles.
   Intentar estar al dia de les noves tecnologies, jocs i eines que usen els nens i nenes de l’edat dels nostres fills.
   Utilitzar eines legals. Si els nostres fills/es normalitzen l’incompliment de la norma, ells repetiran els mateixos
comportaments.
    Conscienciar-los del risc de compartir dades personals ajudant-los a identificar en quins moments és pertinent i en quins
no.
–   Cercar on es desenvolupi l’esperit crític i l’empatia vers les diferents formes d’assejament o pressió social amb la que sovint
conviuen els més grans en relació a l’ús de les xarxes socials com instagram o d’altres, i la dependència dels likes en la pròpia
     concepció d’un mateix i la relació, que a través d’aquests, establim amb els altres.

La tecnologia no és ni bona ni dolenta, simplement depèn de l’ús que se’n faci, i així ha estat durant tota la història. En aquest post, he volgut apuntar algunes reflexions, que no per obvies, sempre estan implantats en les nostres llars. Em sembla indispensable que famílies i educadors convergim en models de bons usos per promoure una relació crítica i raonable amb tecnologia a les nostres vides.

Anuncis

1 comentari

  1. Ariana

    Gràcies per aquest article!

Respon a Ariana Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: