"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

“La tecnologia se’ns ha escapat de les mans”?


Entrevista realitzada pel Núvol (el digital de cultura)

Reinventar l’escolaun llibre publicat per l’editorial Arpa, Jordi Musons proclama la necessitat de la transformació del sistema educatiu per adaptar-lo a les competències del segle XXI. Musons ens explica per què ha de canviar el sistema educatiu espanyol i el model tradicional de docència.

Per què encara estem ancorats en un model educatiu del segle passat? Quines reticències i pors frenen aquest canvi, tant per part de les famílies com d’alguns docents? O és que no s’hi dediquen prou recursos des de l’Estat?

Jo crec que hi ha molts motius, un d’ells, segurament, és la inèrcia. Quan un sistema es manté durant tant de temps i és inamovible, canviar-lo és difícil. El sistema educatiu ha estat molt rígid,  jeràrquic i vertical i funciona amb uns mecanismes d’aprenentatge que avui han quedat obsolets. Ara bé, els principals responsables que la transformació educativa sigui tan lenta, majoritàriament som els mateixos docents i les persones que estem vinculades al món de l’educació. El que està costant més a les escoles és trencar amb la idea de ‘sempre s’ha fet així’ i avui encara sembla que incorporar metodologies més innovadores sigui més arriscat. Per mi, el que és arriscat és mantenir l’estructura pedagògica més tradicional que ja sabem que no funciona. En l’àmbit docent hi ha hagut massa victimisme i manca d’optimisme per creure que és possible canviar.

Al vostre centre educatiu es treballa per projectes. Aquest sistema potser s’adapta millor al món real, ja que a nostra la vida diària no llegim un llibre de text per respondre preguntes, sinó que treballem en equip per tirar endavant projectes. Creu a que poc a poc totes les escoles faran el pas a aquest model que s’adapta millor a la vida real?

No treballem únicament ambnoves metodologies, hem recuperat pedagogies de pedagogs de principis del segle XX i les hem traduït a un context actual, afegint-hi la tecnologia que és el  gran motor de transformació de molts àmbits de la nostra societat i que ens dóna una perspectiva diferent a l’hora d’abordar l’educació. Però és cert que en aquests moments l’únic que fem les escoles que busquem aprenentatges més innovadors és apropar-nos a la vida real. No es tracta només d’adquirir coneixement sinó de saber transferir-los al món real. Que a l’escola s’aprengui a tenir capacitat de seguir aprenent tota la vida.

És important i essencial integrar noves tecnologies a l’aula, però com s’estableixen límits si a casa no existeix tampoc una bona gestió dels aparells tecnològics?

Potser quan de debò canviï el món i dediquem més temps a nosaltres mateixos, les famílies tindran més espais de formació. Perquè en un món tan canviant és difícil que ens posem d’acord com a societat per saber què és el millor pels nostres fills i filles, i això fa que tinguem models d’educació molt heterogenis. Val a dir que la tecnologia se’ns ha escapat de les mans. Ens ha vingut molt de pressa i no hem tingut temps de decidir què és el millor pels nostres fills i filles. És veritat que la tecnologia té un costat positiu vinculat a l’aprenentatge, però també té un costat fosc. Avui un problema de la tecnologia amb els infants és que si n’abusem tot el que no passi per la tecnologia no tindrà interès per a ells. Segurament la llei del pèndol fa que les coses vagin d’una banda a l’altra amb molta facilitat i d’aquí a uns anys és probable que tornem a ser molt més restrictius amb l’ús de la tecnologia. Hauríem d’aprendre a utilitzar-la en contextos específics. És un tema important i ho serà més.

Reinventar l’escola sosté que ara que el coneixement ja es troba tot a internet, el docent, més que ensenyar, ha d’acompanyar l’alumne. Com s’hauria de remodelar el grau de magisteri o quines competències s’haurien de treballar perquè els mestres es poguessin adaptar millor als canvis del sistema educatiu? Com podem fer que docents que fa anys que ensenyen amb el seus mètodes i són reticents a canviar, s’uneixin al canvi?

Avui ser docent és molt complex, s’ha d’estar molt format i preparat, però el pitjor és que no serveix només haver estudiat molt, sinó que avui, per ser un mestre que pugui inspirar els seus alumnes a tenir competències per ser hàbils en la societat del coneixement on vivim, s’ha de disposar al màxim possible d’aquestes competències que volem ensenyar. És molt difícil que puguem transmetre un aprenentatge cooperatiu si no sabem treballar amb altres persones. És molt difícil fomentar la creativitat des d’un pensament rígid, és improbable que una persona no empàtica pugui fomentar l’empatia. Avui els docents actualment hem de treballar àmbits personals que van més enllà de l’aprenentatge tècnic que tinguem, perquè siguem creïbles i puguem transferir els valors més competencials.

Com podem integrar cada assignatura a aquest model educatiu? No és el mateix fer matemàtiques que anglès o dibuix artístic…

Primer seria discutible si hem de treballar amb assignatures. A l’escola encara hi ha un llenguatge molt subjacent, es parla de nens ‘empollons’, de nens ‘xivatos’ i parlem de ser de ciències o de lletres; aquests compartiments tan tancats avui ja no tenen sentit. El món és molt més canviant i hem de ser molt més adaptables. L’ensenyament ha de ser més globalitzat. Pel que fa a les metodologies no veig que sigui necessari aplicar-les de manera diferent depenent de la matèria. Treballar amb un model cooperatiu o individualista, són dos models oposats, però no depenen de la matèria que treballem. Fomentar la creativitat no és específic de l’àmbit de la creació plàstica. És una forma d’afrontar una situació davant la resolució d’un problema. Desenvolupar habilitats empàtiques és igual en l’assignatura que sigui. Les noves metodologies han de contribuir al foment del coneixement i les soft skills. L’educació ha de ser un espai on tothom tingui el màxim d’oportunitats i pugui despertar els seus talents i poder-los desenvolupar.

Vostè sosté que cal fomentar el feedback positiu per part del docent als alumnes, no només ressaltar allò que han fet malament.

En primer lloc, tenim un error en l’avaluació, que és molt penalitzadora si només serveix per indicar-nos quines són les nostres debilitats i dificultats. L’avaluació pot ser un instrument fantàstic formatiu per ajudar-nos a reconèixer on tenim talent i on tenim mancances i marcar-nos objectius per millorar. Segon, la idea de l’error, el concebem com una dificultat, però en realitat ens ha de servir per perseverar i avançar. Si el que volem és promoure talents, el que haurem de fer és despertar en què som millors i intentar superar on tenim més dificultats, però no posar l’èmfasi en les dificultats sinó en els talents. Tothom acaba tenint un espai on despuntar, però cal fer-lo aflorar. Nosaltres a l’escola hem apostat molt per treballar amb multinivells, amb un disseny universal de l’aprenentatge. No podem aplicar una única estructura d’aprenentatge a tot l’alumnat. Quan els alumnes es veuen sobrepassats pel nivell de dificultat, la motivació i l’autoestima decauen. En canvi, si treballem amb una estructura més oberta i oferim un rang d’aprenentatges molt més ampli amb nivells de dificultats diversos, que permetin als alumnes triar quin itinerari o nivell volen seguir, tot plegat serà molt més motivador. És molt important la idea d’avançar a partir del meu nivell cognitiu. A l’escola els alumnes treballen en nivell bàsic, avançat i pro. Ells mateixos trien el nivell i poden tirar enrere si veuen que és difícil i això fa que no es despengin i que no perdin la motivació. En un estudi realitzat a Finlàndia es va demostrar que l’autoestima és l’element més important de foment de l’aprenentatge. L’empatia del docent envers l’alumne és clau.

Si apliquem l’aprenentatge multinivell potser ja no té sentit treballar per edats?

Per exemple, si jo treballo cooperativament les matemàtiques, estic aprenent a cooperar alhora que estic aprenent matemàtiques. Imagina’t que agaféssim el currículum de matemàtiques tradicional i tinguéssim la sort de poder fer una eina tecnològica que em permetés anar proposant problemes, i que els alumnes els poguessin anar resolent i avançant amb ritmes i nivells diferents, però sempre d’acord amb les seves possibilitats. Això seria molt estimulant, jo crec que la tecnologia a la llarga ens ajudarà. De moment ja podem fer disposicions de l’aula on aquest disseny universal d’aprenentatge sigui més obert o introduir eines com és el treball cooperatiu on el suport entre iguals pugui compensar les diferències de capacitats que tinguem individualment.

Hi ha alumnes que acaben l’escolarització obligatòria o el batxillerat i no saben a què es voldrien dedicar. Creu que el foment de l’autoconeixement dels alumnes amb aquestes metodologies faria més fàcil l’elecció quan s’enfrontin als estudis superiors?

No és fàcil, perquè als 16 anys un és molt jove i el problema és maduratiu. A l’escola Sadako, quan els alumnes amb 16 anys surten de l’escola, fem un tribunal d’avaluació de les 6 c’s de l’aprenentatge: creativitat, cooperació, pensament crític, comunicació, curiositat i ciutadania. Una de les coses que han de demostrar en una exposició oral és quin talent tenen. El que és important és saber reconèixer en què ets talentós, quines capacitats tens i quins interessos has desenvolupat; i aquí nosaltres intentem donar espais on els alumnes puguin fer recerca des dels 3 anys perquè tothom pugui anar desenvolupant una identitat. Jo crec que als 16 o 18 anys no saps què vols fer perquè has vist coses molt desvinculades del món real. Si haguessis treballat en contextos reals hauries descobert potser molt més el que t’interessa, però a l’escola has fet coses que són difícils de vincular a la vida real.

Creu que seria bo que a les escoles s’ensenyés a cuinar, cosir, canviar bombetes, arreglar mobles o creus més aviat que aquestes habilitats es poden desenvolupar a casa?

Sí, sense cap mena de dubte. No només és aprendre a cuinar, és aprendre autonomia, responsabilitat… Nosaltres, una tarda a la setmana, fem tallers amb els alumnes. Des de P3 fins als 16 anys oferim tallers de cuina, d’electrònica, de fusteria, de teatre, de màgia, de ioga… Per una banda aquests espais et fan autònom i per altra banda et poden fer descobrir habilitats que no sabies que tenies i ho puc convertir en la meva passió o en la meva professió. Crec que aquests espais són indispensables i no són incompatibles amb desenvolupar habilitats acadèmiques. Quan estic fent teatre, estic treballant habilitats comunicatives d’expressió oral, per exemple. Som un dels països europeus on els alumnes treballen moltes més hores que la mitjana europea. Hem de poder dedicar algunes d’aquestes hores a fer altres activitats encara que a algú li puguin semblar improductives.

No només es dediquen més hores a l’escola sinó que també hi ha els deures que s’emporten a casa.

A secundària es dediquen 150 hores més a l’any que la mitjana europea. I  són 250 més que als països nòrdics. En comparació, si un alumne de Finlàndia fa quatre cursos de secundària, un alumne català n’acaba fent cinc i resulta que fent un any més obté pitjors resultats tot i fer el doble de deures a casa. Dediquem moltes hores a treballar, però no som eficients treballant, dediquem moltes hores a aprendre, però no som eficients aprenent i no tenim vida personal.

En relació amb la pandèmia, si l’ensenyament en línia es cronifica, com podem evitar que les classes es converteixin en 100% magistrals? Com es poden integrar noves formes d’educació en línia?

Serà interessant de seguir. Tenen una cosa positiva i una negativa: la negativa és que moltes escoles han fet un cert retrocés a models més individuals i magistrals. Però el cantó positiu és que la pandèmia ens ha fet molts plàstics per obligació. Totes les escoles del país han fet canvis extraordinaris en temps rècord per adaptar-se a una nova circumstància. Aquesta embranzida no s’ha de parar, ha de ser permanent. El món anirà canviant molt de pressa i hem de ser àgils per canviar amb el món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: