REDUCCIÓ DE RÀTIOS A L’AULA, UN GREU ERROR ESTRATÈGIC?

Entre els molts canvis que està introduint el Departament d’Educació,  la reducció de ràtios introduïda recentment tot i que ha estat aparentment poc discutida, sincerament crec que s’ha perdut una excel·lent oportunitat per a millorar la qualitat educativa incrementant les plantilles, l’altra cara d’una mateixa moneda però amb un impacte educatiu radicalment diferent. El problema no està en la mesura pròpiament dita, ja que efectivament la reducció de ràtios és una interessant mesura per impactar de forma positiva en l’aprenentatge, sinó en el format que s’ha triat, disminuint el nombre d’alumnes en l’aula en lloc d’incrementar les plantilles. 

En aquest post voldria aprofundir en els arguments que justifiquen per què l’alternativa triada, segon el meu parer, no és en cap cas la més aconsellable.

• Què diuen els estudis?

Els estudis sobre la reducció de ràtio apunten un baix impacte en la millora educativa. Si bé és cert que baixar de 40 alumnes (anys 70) al 25 actuals té una repercussió positiva, passar de 25 a 20 o 15, si es contempla l’immens impacte econòmic que comporta, no és pas gaire efectiu. Si l’aposta havia de ser reduir els alumnes d’una aula, no hauria estat molt més intel·ligent començar per la secundària amb ràtio 30? O bé en l’etapa de 0-3 on l’atenció individual requereix sens dubte ràtios tan baixes com sigui possible.

• En un país on les ràtios actuals està a la mitjana de la unió europea, aquesta és la inversió més eficaç per millorar el sistema educatiu català?

L’estat espanyol ja té unes ràtios força baixes d’alumnes per mestre/a a primària, 13,6 pràcticament la mateixa que la mitjana de la Unió Europea o Finlàndia, obtenint resultats ben diferents. 

La reducció del nombre d’alumnes per aula tindrà un cost aproximat de 500 milions d’euros, un 10% més de la despesa pública en educació (5.700 m€ al 2020). La mesura que s’ha pres aquest curs es podrà garantir als anys vinents? Aquest increment serà sostenible o comportarà retallades en altres àmbits per suportar un impacta econòmic d’aquesta envergadura? La seva implantació a secundària podria comportar entre 200 o 300 m€ més. Es podrà sostenir a on és més necessari?

Els comptes de la Generalitat del 2022 han tingut un gran augment mercès a l’aportació dels Fons Generation, amb 2.142 M€ més que l’any anterior. Què passarà quan no arribin aquest fons i ja s’hagin baixat les ràtios? Potser soc mal pensat, però no seria la primera vegada que un govern pren una mesura pensant en la immediatesa dels 4 anys de govern i la hipoteca d’aquestes decisions es recullen anys més tard. Aquest en podria ser un altre exemple?

• La reducció de 25 a 20 alumnes, tot i poder ser més còmode pel docent però ho és per l’alumnat?

En una aula amb menys alumnes s’empobreixen les dinàmiques relacionals de l’alumnat, ja que es redueixen notablement les possibles relacions positives que cada infant pot establir. Certament en projectes educatius on l’alumnat treballa i conviu de forma freqüent amb altres infants del curs o d’altres nivells, aquesta problemàtica es pot minimitzar, però per desgràcia són molts els centres on el nucli tancat de relacions i aprenentatges, es limita al de l’aula. En cas de grups amb dinàmiques o lideratges negatius o situacions d’assetjament, aquesta reducció de ràtios tindrà un impacte francament negatiu en la vivència social i emocional de l’alumnat.

• En un model d’escola inclusiva, hi haurà recursos pel suport que necessiten alumnes amb necessitats educatives especials?

Tots els que som docents sabem que un/a alumne/a amb necessitats educatives significatives o amb un nivell de disrupció important, pot fer molt difícil la gestió de la dinàmica i aprenentatge de l’alumnat de l’aula. En aquestes situacions, sigui quin sigui el nombre d’alumnes de l’aula, és indispensable comptar amb persones de suport que permetin atendre a l’alumnat que més ho necessita i alhora poder donar també atenció a la resta d’alumnes. Una inversió tan elevada per reduir les ràtios d’aula sense incrementar les plantilles, mantindrà una de les xacres actuals, que és la manca de recursos per atendre situacions d’aquest estil. En un moment on es pretén apostar per un model inclusiu de l’escola ordinària, no seria millor disposar d’un equip psicopedagògic molt més ampli als centres, de manera que s’implantin estructures de la docència compartida per reduir les ràtios dels cursos que més ho necessiten? 

• Es mantindrà la plantilla actual?

Durant aquests dos darrers cursos de pandèmia s’ha incrementat les plantilles del centre amb un o dos docents més per etapa. Els beneficis han estat evidents, i compartits per tota la comunitat educativa que demana perpetuar aquest augment de plantilla. Un exemple ben clar dels efectes beneficiosos d’incrementar les plantilles de manera, que cada centre organitza de la forma més eficient, per crear estructures de codocència o de grups flexibles amb ràtios menors segons li convé.

• En un moment tan important de transformació educativa la reducció de les aules quin impacte té en la transformació educativa?

Per si mateixa aquesta inversió no comporta cap canvi metodològic ni dels objectius d’aprenentatge. Per desgràcia he vist classes de batxillerat amb 2 alumnes, fent una matèria poc demandada, amb els dos alumnes asseguts prenent apunts del mestre que dret els dictava la lliçó. I per desgràcia d’això no fa pas gaire. Sincerament, aquests 500 m€ es podrien haver invertit a consolidar i ampliar equips directius, en augmentar plantilles dels equips psicopedagògics del centre, crear i dotar d’espais de transformació educativa als grups impulsors dels centres, millorar el procés de formació inicial, l’acompanyament del procés de millora dels centres, …

• Què en pensen els docents?

Certament, aquesta proposta ha tingut una bona rebuda pràticament generalitzada. En l’informe Talis del 2018 es va recollir que la percepció dels docents vers aquesta qüestió era absoluta, un 85% es manifestava partidari a incrementar el pressupost a reduir les ràtios de les aules. Aquesta opinió és previsible, però la pregunta segueix essent com reduir les ràtios, que és el veritable debat d’aquesta mesura.

Cal tenir present però, que són pocs els centres que treballen en models de docència compartida i, per tant, puguin tenir perspectiva de les bondats d’aquesta metodologia en enfront de la simple reducció d’alumnes per aula.

• Per què la inversió en augmentar plantilles apostant per models de docència compartida és la millor apostar per millorar l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat?

Quan un equip de docent comparteix l’aula, complementa les seves fortaleses i compensa les seves debilitats.  Quan els i les docents treballen junts, cadascú aporta el seu propi estil, les seves idees i experteses, el seu propi background cultural i personal, que sens dubte milloren la propostes d’ensenyament-aprenentatge que s’ofereixen a l’aula.

Els models de docència compartida distribueixen responsabilitats, ajuden a la millora professional, milloren la personalització de l’aprenentatge i la inclusió, són una bona palanca d’innovació i són una excel·lent eina per millorar la formació dels més novells. Totes aquestes qualitats no les aportarà la simple reducció d’alumnes per aula.

En aquest article he mirat d’argumentar una vegada i una altra per què és un error greu la decisió que s’ha pres, i més tenint en compte que una vegada s’engegui possiblement mai més es podrà tirar enrere, un fet no menor quan es prenen decisions d’aquest calibre.

• Posted in: INFORMACIONS PEDAGÒGIQUES