Elements clau per liderar el canvi i la innovació educativa

Innovacion Educativa Sadako from Escola Sadako on Vimeo.

La Fundació La Caixa ha realitzat entrevistes a 7 directors de centres premiats per la Fundació del Cercle d’Economia (Protagonistes de la innovació) amb la voluntat d’identificar els elements clau del lideratge de projectes d’Innovació educativa.  Aquesta és una visió molt personal del que per aquests directors implica liderar un projecte educatiu. Una responsabilitat que navega entre el privilegi d’encapçalar reptes i iniciatives per dissenyar un projecte educatiu singular, i la duresa d’abordar cada dia les dificultats que implica la vida complexa d’una societat com l’escola.

Actualment s’estan fent força recerques per identificar els elements clau que afavoreixen la innovació en un centre educatiu i aquests projecte n’és un altre exemple. La veritat és que no és senzill treure’n l’entrellat, però sí que s’hi apunten algunes idees convergents. La majoria d’aquests centres disposen d’equip docents extraordinaris, no necessàriament per la seva qualitat individual, sinó per la capacitat d’haver après a cooperar i treballar en equip de forma sostinguda i col.laborativa.  Els mestres de l’escola són i seran els garants de la innovació educativa. Sense la seva dedicació, expertesa i generositat cap transformació educativa seria possible.

En el nostre cas, possiblement el fet de començar a treballar, ja fa un anys, amb models de codocència o multidocència, cercant intensificar un model d’escola encara més inclusiva,  en realitat va ser un pas gegant cap a la suma d’individualitats i la complementarietat de perfils professionals i personals, que ha convertit l’escola en un sol organisme, amb una capacitat extraordinària per regenerar-se, crear i consolidar processos d’innovació.

Per descomptat la innovació també està estretament relacionada amb el lideratge del centre i en especial amb l’equip directiu d’aquest, i la capacitat de delegar i distribuir aquest lideratge en el centre. Sense un lideratge definit les possibilitats per que un centre educatiu pugui evolucionar són escasses. De totes maneres tampoc valen tots els lideratges, sinó aquells que es sostinguin sobre una dinàmica transformacional i de confiança amb els seus equip. Els lideratges i els docents de l’escola del segle XX sovint tenien una visió educativa global més a l’abast, però avui això no és possible. Amb un moment de transformació tant profund com l’actual, on es tenen a l’abast una ingent quantitat d’informació sobre processos i metodologies educatives, ni un sol docent, ni tampoc un sol equip directiu, pot tenir ni el coneixement ni l’opinió de tot el que el que envolta el món educativa i els nous coneixements que n’afloren.

Aquesta perspectiva és nova, i no és senzill aprendre a que l’escola d’avui, allunyada d’un model top down, les decisions no les prengui sempre tot l’equip de forma col·legiada, sinó que la prenguin els equips que disposen de més coneixement, formació o perspectiva sobre aquell procés de canvi. Amb l’expectativa és clar, que la resta de docents es faran seva aquesta decisió després d’un procés de conscens, formació o debat.
Els centre immersos en aquesta dinàmica requereixen d’equips directius plurals que alhora disposin de criteris i coneixements compartits i que se sentin còmodes amb la delegació de responsabilitats i a més disposin de la capacitat de dibuixar bé la visió de l’escola de manera que totes les decisions preses pels equips del centre hi convergeixin. Avui  no tots podem saber de neurociència, de treballar cooperativament, d’educació no formal, de metacognició, d’ educació emocional, d’emprenedoria, de nutrició o de tecnologia, però als nostres centres estan plens de persones amb molta formació que han construït coneixements profunds sobre aquests àmbits i que veritablement són qui han d’acompanyar i apoderar els claustres cap a innovació de qualitat.

• Posted in: ARTICLES PERSONALS ♦ PARTICIPACIÓ MITJANS ♦ REFLEXIONS DOCENTS ♦ TENDÈNCIES EDUCATIVES