LA RECERCA EN EL MARC DE LES BRÚIXOLES D’APRENENTATGE

Ja fa uns anys, l’escola va iniciar un gir metodològic rellevant, en que va abandonar l’hegemonia dels aprenentatges estructurats en matèries estanques, per crear espais d’aprenentatge globalitzats i interdisciplinars. En aquest camí de remodelació del propi projecte educatiu, es va decidir dissenyar un model propi que pogués donar cabuda a tres eixos principals de l’aprenentatge:

–       El foment de la participació i la implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge.
–       El desenvolupament de processos de recerca de qualitat.
–       La pràctica cooperativa com a instrument de consolidació de l’aprenentatge.

En base a aquestes 3 idees es van dissenyar els núvols de preguntes, avui presents pràcticament a tota l’escola, i les seqüències didàctiques d’aprenentatge, que d’una forma genèrica hem passat a anomenar brúixoles d’aprenentatge. Aquests dos instruments, que combinen l’aprenentatge per projectes i la ressolució de problemes a partir de reptes,  no són més que dues eines al servei d’un aprenentatge modern, motivador i escaient per viure i aprendre en la societat del segle XXI.

NÚVOL DE PREGUNTES
John Hattie és un estudiós de pràctiques i metodologies d’aprenentatge i la seva correlació amb aprenentatges significatius és a dir, que siguin perdurables en el temps. Molts dels seus estudis, són coincidents amb el que apunten molts neurocientífics. Tots qüestionen d’una forma empírica moltes de les rutines educatives que sovint es donen per bones pel simple fet que han estat les més utilitzades durant dècades, convertint-se en falsos mites educatius (els deures garanteixen rutines d’esforç, a més conceptes més aprenentatge, l’aprenentatge real no és divertit, els exàmens són l’eina adequada per mesurar el coneixement, etc.).  

Al 2010, Hattie, va dedicar un dels seus estudis a mesurar  les preguntes que fan mestres i alumnes a l’aula. Els resultats, no per esperables, no deixen de sorprendre. Un/a mestre/a en una aula convencional, fa entre 200-300 preguntes al dia als seus alumnes i pel contrari, un alumne/a fa de mitjana entre 0 i 3 preguntes al dia dins la seva aula. Afortunadament, l’educació està fent un gir substancial en molts aspectes i també en aquest àmbit, però es fa difícil promoure un pensament crític en els infants sense la possibilitat de formular-se i de formular als altres, moltes preguntes. Durant dècades, l’escola ha hagut de donar respostes a la societat industrial necessitada de ciutadans acumuladors de coneixements i preparats principalment per la productivitat. Per tant, d’una forma genèrica, s’ha dedicat a formar al seu alumnat per tal que fos efectiu en donar respostes unidireccionals i sovint memoritzades a les preguntes que els docents llençaven al seu alumnat. De fet, l’examen ha estat, i en molts cassos encara és, el clímax d’aquesta dinàmica bidireccional d’aprenentatge.

L’educació actual, cal que s’emmarqui en el context que presenta el gir substancial que ha patit el nostre marc social i laboral. En la societat de la informació i la comunicació, els antics paradigmes educatius no donen resposta a les demandes del present i, presumiblement, tampoc a les del futur. És necessari, per tant, que les metodologies educatives actuals donin respostes a les necessitats i demandes que permetrà als nostres joves un desenvolupament adequat al seu entorn.

A l’escola, entenem que aprendre a fer-se preguntes, i especialment aprendre a saber fer bones preguntes és una habilitat indispensable per poder comprendre el món actual des d’una perspectiva crítica i activa. De fet, amb aquesta mateixa visió ja fa més de trenta anys que es va incorporar a l’escola el projecte de filosofia 3/18. En aquest context, fa uns anys, vàrem crear un marc metodològic que estimulés a l’alumnat a perdurar en aquesta capacitat innata que tenen els infants per fer-se preguntes. El núvol de preguntes és una declaració d’intencions del valor de fer bones preguntes.

És en aquest punt en que es fusionen interessos i aprenentatges. L’alumnat al llarg d’aquest procés, en grup o individualment,  és acompanyat en tots els cursos pels docents i pel corresponent guió de recerca fonamentat en l’aplicació del mètode científic. En el decurs de la recerca, l’alumne/a transcorrerà per diversos aprenentatges adequats a la seva edat i que l’han de conduir a mirar de resoldre la seva pregunta però, que sobretot, l’han de dur a desenvolupar competències i habilitats que consolidarà des de la pròpia acció i descoberta.  

Aquest camí d’aprenentatge es canalitza des del núvol de preguntes passant pel tauler de savis i navegant per un guió de recerca, que utilitzat a mode de suport de processos, el condueix fins arribar a la presentació de conclusions i aprenentatges. Tot aquest procés respon a una metodologia educativa molt coneguda, la de treballar per projectes on la pregunta només és la guspira que engega tot el procés i la cooperació i l’acció,  els elements claus per desplegar múltiples habilitats.

Una de les grans bondats de treballar per projectes és que l’infant parteix dels seus propis interessos a l’hora d’endinsar-se en l’aventura d’aprendre. Aquest fet permet que incrementi la seva motivació, involucrant-se amb major intensitat en el camí traçat i així poder desplegar el seu propi aprenentatge, dissenyant els seus propis models d’experimentació i recerca. D’aquesta manera l’infant, provocat per la curiositat, desenvolupa un aprenentatge que li genera emoció, fomenta la seva atenció i l’acaba convertint en un aprenentatge real i significatiu.

Entenem que treballar per projectes  no és una simple metodologia o una pràctica didàctica basada en seguir una sèrie de passos, sinó que es tracta, sobretot, d’aprendre a donar sentit als problemes i interrogants que tenen els infants sobre ells mateixos i sobre el món on viuen.

El més fascinant d’aquesta proposta educativa és el gran nombre de competències i habilitats que els/les alumnes han de posar en joc a mesura que despleguen el procés de recerca que han engegat. Però, possiblement, una de les més trascendents és que els infants i joves incorporen la capacitat de fer-se preguntes i voler saber i aprendre com una manera de viure i  entendre el món.

Sens dubte, en la societat actual, aquesta actitud serà una habilitat clau per aprendre dins i fora de l’aula i per descomptat, indispensable, per no deixar de ser competent la resta de les seves vides i en uns entorns personals i professionals  que, possiblement, persistiran en el canvi i la transformació.

BRÚIXOLES D’APRENENTATGE
Les brúixoles d’aprenentatge són també  instruments propis de la nostra escola, elaborats pels docents per recollir dues de les principals metodologies d’aprenentatge presents a les aules des de cicle mitjà. Ambdues metodologies pretenen fomentar el desenvolupament competencial de l’alumnat. Es tracta d’una estructura híbrida, que combina el treball per projectes i l’aprenentatge a partir de reptes.

Com ja s’ha detallat, en els diferents cursos, l’alumnat té accés a un espai obert d’aprenentatge en el format del NÚVOL DE PREGUNTES, on es recullen interessos, preguntes i possibles recerques que els alumnes del curs es formulen. En cada seqüència es demana a l’alumnat formats relativament diferents de recerca per tal de promoure l’adquisició  de competències diferents, alhora que van aprenent a aplicar el mètode científic, design thinking o altres mecàniques adequades de recerca i creació de continguts.

La resta de la seqüència didàctica se centra en  l’aprenentatge basat en reptes i  ha estat elaborada pels docents amb la intenció de promoure l’adquisició de diferents competències, habilitats i tècniques d’aprenentatge. En la mesura del possible els reptes procuren ser propers a la realitat dels infants i joves, de manera que promoguin l’aprenentatge a partir de l’acció.  Alhora, en els diferents reptes proposats es promou que l’alumne/a prengui consciència del seu propi aprenentatge (metacognició) fomentant nombroses activitats d’autoconeixement i autoavaluació, que s’acompanyen d’eines que permeten el seu seguiment.

En realitat, les brúixoles d’aprenentatge són una estructura metodològica que hem dissenyat per fer possible un treball interdisciplinar, globalitzat (diferents àmbits d’aprenentatge treballats simultàniament) i de qualitat.  

Avui, hi ha gran conscens en l’àmbit educatiu en què per viure i treballar en la societat actual és indispensable aprendre a fer-ho a partir de problemes complexos, que sovint integren diferents àmbits emocionals i d’aprenentatge. És per aquest motiu que l’educació actual, i les brúixoles d’aprenentatge en són un clar exemple, tendeix a promoure un aprenentatge que repliqui la forma en que vivim, treballem i en realitat pensem. En aquest aprenentatge basat en reptes a més, es despleguen altres mecàniques i aprenentatges, al nostre entendre cabdals com són l’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu, l’autonomia, l’organització, la gestió de l’avaluació i l’autoconeixement, juntament amb d’altres qüestions de tipus emocional i vivencial.

TREBALL I APRENENTATGE COOPERATIU I COL·LABORATIU
Són molts els estudis que fonamenten que el treball col·laboratiu és un dels instruments més eficients per promoure l’aprenentatge significatiu. El disseny de l’estructura per treballar en equip és molt determinant per assolir l’aprenentatge i és per això que dins de d’una seqüència didàctica es singularitzen responsabilitats individuals que contribueixin al treball en equip de qualitat. Tanmateix, el treballar en equip no és senzill i justament per això, per practicar el treball en equip és essencial disposar d’eines que ajudin a l’alumnat a desenvolupar habilitats com l’empatia, la col·laboració o el lideratge per citar-ne algunes de rellevants.

En cada seqüència didàctica els alumnes treballen en uns equips heterogenis diferents i en cada seqüència pacten una nova assignació de càrrecs que els acondueix a desplegar noves habilitats i que fomenten una cultura inclusiva de la pràctica educativa.

AUTONOMIA, ORGANITZACIÓ I PRESA DE DECISIONS
En les brúixoles d’aprenentatge, l’alumnat disposa de nivells alts d’autonomia per planificar-se i organitzar-se en l’assoliment dels objectius dels reptes proposats, que es va incrementant a mida que els alumnes es fan més grans i més competents. En aquest procés de personalització de l’aprenentatge és indispensable que els nois i noies siguin els que prenen les regnes del seu aprenentatge i es responsabilitzin de la seva pròpia planificació, alhora que decideixen quins reptes o nivells de dificultat volen assolir. Lògicament en aquest procés els docents prenen un paper notable en l’acompanyament i el foment de l’esforç.

NOUS FORMATS D’AVALUACIÓ i AUTOVALUACIÓ
Molts dels reptes que es proposen a l’alumnat s’acompanyen de rúbriques d’avaluació, coavaluació i autoavaluació que l’ajuden a perfilar què s’espera del seu procés d’aprenentatge i de les competències que assolirà mentre el porti a terme. Altrament,  l’avaluació s’entén com un procés que forma part de l’aprenentatge i genera oportunitas per continuar aprenent i millorant. No es tracta, doncs, d’una presa de dades que constaten un cert rendiment, sinó d’un procés centrat en la idea d’avaluar per aprendre.

PROMOCIÓ D’AUTOESTIMA
Tradicionalment l’escola s’ha basat en dos grans habilitats: la lecto-escriptora i la memorística. El fet de disposar de forma innata o no d’aquestes competències ha tingut, en general, un fort impacte en el grau d’èxit de l’alumnat. Els reptes proposats en les diferents brúixoles d’aprenentatge aborden un rang molt elevat de competències, diversificant així les possibilitats d’èxit dels alumnes. Aquest fet no és menor, ja que té una gran repercussió en l’autoestima de l’alumnat que amb major facilitat descobreix habilitats en les que es competent o fins i tot excepcional, fet que el singularitza en el seu desenvolupament acadèmic i vital.

Actualment les brúixoles d’aprenentatge s’han convertit en un instrument educatiu molt potent per l’escola, ja que aglutina el treball col·laboratiu de nombroses persones de l’equip docent, que sistemàticament revisen i avaluen tots i cadascun dels reptes que s’hi proposen. D’aquesta manera, aquesta eina es converteix en un instrument extremadament flexible i canviant que anualment incorpora la nostra experiència i tots els aprenentatges que els docents dia a dia anem incorporant. I és així com també els docents hem canviat el nostre rol dins l’aula per convertir-nos en dissenyadors, motivadors i guies dels processos de descoberta i aprenentatge dels nostres infants i joves, per tal de promoure la seva curiositat i capacitat d’il·lusionar-se tot aprenent.

En definitiva treballar amb brúixoles d’aprenentatge a partir de reptes permet reformular constantment noves situacions problema que despertin l’interès i la curiositat dels estudiants, de manera que es suscitin discussions productives i es promoguin aprenentatges significat ius, reals i viscuts.

Article publicat a la revista Sak de lletres n.25

• Posted in: ARTICLES PERSONALS ♦ REFLEXIONS DOCENTS
• Tagged: brúixoles d'aprenentatge, Núvol de preguntes, recerca, Sak de Lletres, Tauler dels savis