"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

Del llibre de text a la innovació


Fa uns dies em varen demanar algunes qüestions referents al nostre procés de desconnexió amb el llibre de text, que més endavant es va convertir en un article de xataka. Comparteixo les meves respostes per aquells que tingueu interès en conèixer, amb més detall, el procés de transició i transformació viscut a l’escola Sadako:

captura-de-pantalla-2016-09-20-a-les-19-52-21Quin percentatge dels alumnes / cursos del centre no treballen amb llibres de text (ni digitals ni en paper)? Des de quan treballeu així? Com ha estat l’evolució, progressiva o de cop? Hi ha hagut millora en el rendiment acadèmic del centre?

Pràcticament el 100% de l’alumnat del centre no utilitza llibres de text. Només en alguna matèria dels últims cursos de secundària s’utilitza de forma molt puntual algun quadern de treball.
El nostre centre es va incorporar l’any 2009 al programa eduCat1x1, que va promoure la Generalitat perquè cada alumne incorporés un portàtil a la feina diària de l’aula. En aquest moment, el nostre centre estava iniciant un procés de redefinició metodològica del seu projecte educatiu, en el qual la incorporació de la tecnologia es va convertir en un excel·lent catalitzador d’aquest procés d’actualització. Encara que vam començar amb la coexistència de llibres de text digitals i llibres en paper, ràpidament vam començar a ser conscients de la poca operativitat de tots dos formats en el procés de transformació que ens estàvem plantejant. En molt poc temps el conjunt de l’equip docent vam estar d’acord en eliminar els llibres de text del centre de forma progressiva, per poder així, redefinir els objectius d’aprenentatge del nostre alumnat de manera més personalitzada. Aquesta decisió ens va portar a un procés, en el qual encara estem immersos avui, de co-creació i disseny de processos d’aprenentatge que condueixin a l’alumnat als aprenentatges competencials que hem definit com a essencials en el nostre centre.

No podria garantir amb certesa que la no utilització per sé de llibres de textos hagi provocat una millora en el rendiment acadèmic del nostre centre, però estic segur que el fet de no tenir un carril marcat en el qual transitar, en el que en molts casos es tradueix el llibre de text, sí que ha estat un punt d’inflexió qualitativa del nostre projecte. Abordar un procés de revisió col·lectiva i de redefinició de què i com creiem que ha d’aprendre avui un / a alumne / a a Sadako, sens dubte, ha permès oferir al nostre alumnat un projecte més personalitzat, més dinàmic i més actual del que probablement disposaríem si haguéssim continuat vinculats a una cotilla predeterminada per alguna editorial.

Què va portar al centre a canviar el llibre clàssic d’editorials pel treball per projectes, entre d’altres? Quina feina i processos heu tingut de donar per complir amb el currículum? Com és una jornada per als alumnes en el teu centre?

Nosaltres no vam transitar del llibre de text a treballar per projectes de forma automàtica pel simple fet d’abandonar els llibres de text. En realitat hem fet un procés llarg i cíclic de creació, reflexió i nova creació, en el qual sens dubte encara hi som avui i probablement ja mai abandonarem. Aquesta maduració del procés d’aprenentatge que hem anat dissenyant per al nostre alumnat, avui es tradueix en múltiples processos i matisos.

De forma sintètica, podríem resumir que el nostre alumnat des d’infantil fins a 2n de primària treballa per projectes amb una estructura paral·lela de tallers i racons, on l’interès per aprendre, fer-se preguntes i descobrir el món on viu l’alumne es converteix en una prioritat. Des del cicle mitjà fins a la secundària majoritàriament es treballa en grups col·laboratius a partir d’una estructura de seqüències didàctiques d’aprenentatge pròpies. Una estructura híbrida entre el treball per projectes i el desenvolupament competencial i de rutines i tècniques d’aprenentatge. Les seqüències didàctiques s’han dissenyat amb la intenció de fomentar el desenvolupament de competències, l’autonomia, la creativitat, la col·laboració, el pensament crític i la ciutadania. Alhora s’han introduït nombrosos mecanismes d’autoconeixement per afavorir que l’alumnat reconegui les seves pròpies fortaleses i debilitats, a través de nombrosos processos d’autoavaluació, coavaluació i avaluació entre iguals per tal que l’infant desenvolupi una actitud proactiva per millorar-les.

D’altra banda, més enllà de com treballa el nostre alumnat, per a nosaltres és essencial l’organització docent basada en models de codocència i multidocència que han incrementat, de la mateixa manera que succeeix amb l’alumnat, les competències globals dels propis docents en la seva tasca educativa . En aquests moments diversos cursos treballen en una estructura d’aules col·laboratives on s’ubiquen els dos grups d’alumnes del curs, que comparteixen el seu procés d’aprenentatge amb tres docents a l’aula. Els alumnes treballen de forma notablement autònoma a partir dels processos d’aprenentatge que ha dissenyat el professorat i en què el rol dels docents ha mutat d’impartir docència a acompanyar a l’alumnat, promoure l’aprenentatge de qualitat i atendre i garantir que la diversitat de l’aula sigui ben atesa en els diferents grups de treball. Però la veritat és que en aquestes aula col·laboratives l’alumne/a realment es situa en el centre del seu propi procés d’aprenentatge. És ell qui aprèn i en molts casos fins i tot qui decideix què vol aprendre, respectant unes pautes proposades pel professorat, de manera que en funció del que li interessa a l’alumne/a, aquest/a desenvoluparà les competències i habilitats pertinents.

D’altra banda en els últims anys s’han creat nombrosos projectes transversals com el projecte Implica’t, Juguem, Acompanya’m o Somriu ‘s que han convertit el nostre centre en un conglomerat de propostes encaminades a l’adquisició d’objectius compartits dins i fora de l’aula, amb la voluntat de transmetre la necessitat d’estar bé a l’escola, amb el desenvolupament d’una visió positiva i transformadora, on qualsevol alumne pot tenir una idea i realitzar un projecte per a dur-la a terme. Millorar el nostre entorn immediat és el primer pas per canviar el món on vivim, una idea molt present en el nostre centre i que enllaça amb el fet d’haver estat reconeguts com a escola Changemaker fa dos anys per la fundació Ashoka.

En quan al compliment amb el currículum m’agradaria enfocar-ho d’una altra manera. Per què als centres que estem apostant per processos de transformació educativa se’ns pregunta sovint si garantim l’aprenentatge del currículum del nostre alumnat i no fem la mateixa pregunta al sistema educatiu tradicional que fracassa, des de la perspectiva de molts indicadors, en l’assoliment d’aquest mateix currículum? Que el fracàs escolar a la fase final de secundària s’aproximi al 20% crec que hauria de dur-nos a tots a un procés profund de reflexió sobre què és el currículum i com volem que els nostres alumnes arribin a ell. Per descomptat, el llibre de text no crec que per defecte sigui l’instrument que garanteixi aquest objectiu. D’altra banda apuntar que els resultats del nostre alumnat, en els estàndards d’avaluació convencionals, no han variat massa i segueixen sent igual de bons que ho eren abans. Però ara, a més estem convençuts que el nostre alumnat deixa el nostre centre amb una motxilla molt més plena de capacitat comunicativa, assertivitat, capacitat per emprendre al llarg de la vida, de crear o liderar projectes, o disposar d’una mirada crítica i transformadora de la societat on viu, per citar alguns exemples.

captura-de-pantalla-2016-09-20-a-les-19-54-51Avantatges de la feina sense llibre de text per a alumnes, professors i comunitat educativa en general. Lògicament sembla que hi ha estalvi econòmic per a les famílies, ho heu quantificat? Ha tingut aquest estalvi pes en el suport dels pares / mares d’alumnes?

Els alumnes de Sadako han d’adquirir una tauleta quan comencen 5è de primària. Tot i que és una despesa important, les famílies no han de comprar cap llibre de text en tota l’escolaritat de l’alumne. Sens dubte no utilitzar llibres de text disminueix molt notablement el cost de material que en molts casos implica comprar llibres cada curs. Però per a mi, la millor avantatge de no disposar de llibres de text, va més enllà del cost material. El més important és que indueix al docent, o millor dit a l’equip docent de cada curs, al disseny pedagògic d’allò que han d’aprendre els seus alumnes a l’aula, i alhora disminueix de forma immediata les classes transmissives que en molts casos comporta el llibre de text. Possiblement el problema no sigui pròpiament el llibre de text sinó la rutina que s’ha normalitzat en els centres de com utilitzar els llibres de text, focalitzant l’aprenentatge en la memòria, la lectura i l’escriptura, els continguts, l’aplicació d’instruccions i la transmissió d’aprenentatges. Aquesta nova mirada permet al professorat prendre les regnes per construir un aprenentatge significatiu del seu alumnat i personalitzar en el context i realitat de la seva aula. Per descomptat aquest procés no és fàcil ni còmode per al docent. Els docents de Sadako, com els de moltíssims centres, entenem l’educació com una responsabilitat social en què el nostre paper és fonamental per garantir el millor futur possible de tot el nostre alumnat i això implica esforç, actualització i molta feina. Segurament l’estructura laboral del professorat s’hauria actualitzar per facilitar el debat i el disseny pedagògic, i encara que aquest és un altre debat, és prou important com perquè l’alumnat que ocupa avui les nostres aula esperi que es resolgui.

Quins són els majors reptes i desafiaments de treballar sense llibres de text? Quin rol / aportació té en aquest procés la tecnologia?

Crec que el repte no és sobreviure avui sense llibre de text, sinó valorar què i com ha d’aprendre un alumne avui a l’escola. Sens dubte, en una educació que opti per l’aprenentatge personalitzat i pel desenvolupament de competències que perdurin per a tota la vida, la tecnologia serà indispensable. De tota manera sempre m’agrada descriure la tecnologia com la sal de l’aprenentatge que permet donar més sabor i qualitat a l’aprenentatge però que per si sola no aporta aprenentatges més rellevants, ni significatius. De la mateixa manera crec que el canvi de rol del professorat i la capacitat de treballar amb equips docents pot també ser un element clau per garantir un aprenentatge de qualitat.

Dificultats de la implantació d’aquest tipus de metodologia. Com ha estat la resposta de la comunitat educativa? ¿Pares, alumnes, altres professors ….? I des Inspecció d’educació i les administracions?

Parlar avui d’innovació és habitual, fins i tot massa, ja que d’alguna manera s’ha convertit en gairebé una moda educativa. Però els centres que vam iniciar processos de transformació fa un dècada vam haver de assumir alguns riscos quan vam emprendre camins que en aquell moment eren singulars o fins i tot inexistents. Per aquest motiu només puc agrair la complicitat de tot l’equip docent del nostre centre i de les famílies i alumnes que sempre han estat al nostre costat. Lògicament iniciar, o en alguns casos fins i tot liderar un procés de canvi, també comporta moments complexos i per descomptat cometre errors, dels quals hem intentat sempre aprendre. En aquest procés hem après moltes coses. De manera especial recomanaria a aquells centres que iniciïn processos profunds de transformació, dedicar molt de temps i recursos a la comunicació. Compartir amb tota la comunitat educativa els camins que s’emprenen i el per què i per a què de la transformació. Això és indispensable per crear complicitats i no perdre la confiança de docents o famílies, que no comprenguin el motiu pel optar per formats disruptius respecte el que durant tant de temps ha estat considerat com a correcte i estable.

Durant tot aquest procés de canvi no hem tingut mai problemes rellevants amb l’administració. Si bé és cert que l’administració educativa no és una estructura massa adaptada al canvi, en l’última dècada a Catalunya s’ha viscut una certa permissivitat, que no complicitat, amb els centres que d’alguna manera han encapçalat processos transgressors amb el prescrit. Lògicament en alguns moments ens hem vist obligats a negociar el radar de l’administració per trobar punts de trobada que permetessin consensuar processos d’evolució del nostre model educatiu.

A hores d’ara, per contra, estem vivint un moment esplèndid d’explosió educativa on són molts els centres i institucions implicades en proposar una nova educació. Propostes com el projecte Escola Nova 21, liderat per … .. estan provocant una marea col·lectiva cap a la transformació educativa en què l’administració afortunadament ha optat per sumar-se, encara que d’una manera discreta, sense convertir-se així en un fre a un procés sobretot liderat per la pròpia comunitat educativa en el seu conjunt.

Imagino que el com treballeu ha cridat bastant l’atenció. Rebeu moltes preguntes d’altres centres, tant públics com privats o concertats sobre la vostra forma de treballar?

Nosaltres entenem que aquest procés tan profund de reflexió i transformació que estem vivint no el lidera ni una persona ni un centre, sinó la xarxa d’escoles i organitzacions que estan involucrades en ella. El nostre centre sempre a apostat per la transparència i el treball en xarxa i certament, encara que estigui al nostre ADN entendre l’educació com un bé col·lectiu i no exclusiu del propi centre, de vegades ens ha sobrepassat el nombre de visites que rebem i el nombre de projectes en què participem. Per suposat hem establert xarxes amb tot tipus de centres. No crec que treballar per construir una nova educació tingui molt a veure amb titularitats sinó amb objectius compartits per millorar l’educació de tot el nostre alumnat i nosaltres hem establert vincles i vam rebre visites de centres de totes les titularitats per igual.

Heu rebut pressions d’editorials per “passar” dels seus llibres de text i materials? Com reaccionen quan en arribar un representant al centre se li informa que no és que no es vagi a usar el llibre de la seva editorial sinó cap de qualsevol altra. Us han arribat a plantejar alternatives o adaptar-se al treball per projectes, per exemple?

Mai, tot el contrari. Sempre hem compartit les nostres perspectives asincròniques amb un total respecte i fins i tot m’atreviria a dir que en molts casos amb complicitat en el debat. En diferents fòrums hem contrastat opinions sobre quin ha de ser el paper dels llibres de text, o les evolucions d’aquests, com a suport de processos d’aprenentatge més globals i competencials.

Llegint i buscant sobre centres educatius que han abandonat el llibre de text i el treball amb editorials, la immensa majoria eren centres privats o concertats. És així? Hi ha més dificultats de canvi en un centre públic?

Des de la perspectiva del territori català jo no tinc aquesta mateixa percepció. Personalment conec molts més centres públics que concertats que s’han desprès del llibre de text. En canvi, sí que puc afirmar clarament que aquest atreviment pedagògic, com molts altres canvis, em semblen molt més freqüents en centres de primària que a secundària, on encara es viu amb molt vertigen, el fet de desprendre del suport en paper o digital que suposa el llibre de text i llançar-se a la incorporació d’altres metodologies.

 

De les meves respostes i d’altres persones es va fer un article que us animoa llegir i podeu trobar a xataka:

Así les va a los colegios e institutos que están acabando con el libro de texto

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: