"SADAKO VOL VIURE" Bloc del director de l'escola Sadako

“Xivar-se” o no “Xivar-se” aquesta és la qüestió!


captura-de-pantalla-2016-11-11-a-les-19-20-24Les escoles estem introduint molts programes i instruments per evitar l’assetjament amb tots els seus graus. Calen canvis substancials en les cultures dels centres per revertir dinàmiques que durant, m’atreviria a dir segles, s’han viscut com conjunturals a les dinàmiques d’aula. A l’escola, el projecte Somriu’s, va néixer amb la vocació utòpica de que tots els infants siguin feliços. Vol ser un senyal inequívoc de que tota la comunitat educativa ha de convergir en l’ojectiu de promoure el benestar de tots els nostres infants. També les famílies tenen un paper cabdal alhora de ser intolerants amb la discriminació i la diferència que a vegades de forma molt subtil practiquen o toleren els nostres propis fills i filles. No és un camí senzill, ni sovint prou definit però que caldrà continuar explorant per tal que tots els infants pugui gaudir de la riquesa de viure en la societat escolar.
D’una forma molt especial cal atacar un concepte clàssicament escolar, el de ser un xivato”, el de “xivar-ser.  No xivar-se és protegir l’assetjador, no xivar-se és contribuir a l’assetjament, no xivar-se és isolar a la víctima i recolzar l’assetjador. Hem de treballar un canvi de cultura d’aquest concepte. De la connotació negativa hem de passar a la percepció positiva de “xivar-se”. “Xivar-se” ha de deixar d’estar mal vist per ser una demanda col·lectiva. Xivar-se ha de ser protegir al dèbil, Xivar-se ha de ser excloure l’assetjador, Xivar-se ha de convertir-se en fer-nos forts tots per protegir l’assetjat i aïllar l’assetjador.
#TotsSomXivatos

En un context com l’actual, vídeos virals com el d’en Jonah Mowry són del tot adecuats per compartir-los amb els nostres joves i adolescents i prendre consciència de quin és el nostre paper davant d’una situació excloent o d’assetjament. Sinó l’heu vist, espero que us agradi:


Vídeo facilitat per en @voxxsimon

2 comentaris

  1. M’agrada!
    Tots som xivatos!

  2. Per evitar no assabentar-me de les coses, a classe (Cicle Mitjà), els explico la (meva) diferència entre xivar-se i dir les coses.
    Xivar-se ho fan els que volen un mal o un càstig a l’altre en una cosa que no els va ni el ve… per exemple “En Pere no ha fet els deures”, això va entre aquell alumne i jo, i qui ho diu, sovint busca el “càstig” al company. En canvi, dir que molesten un company, l’han pegat (o l’estan pegant o molestant) no és xivar-se, és dir les coses per ajudar un company o un amic. I els demano que no diguin xivato a ningú que faci això i que no facin cas a qui els digui xivatos per ajudar algú que ho necessita.
    Sé que xivar-se està estigmatitzat, a casa i a l’escola… I he buscat un sinònim per ajudar-los a diferenciar el que està bé (molt bé) del que no ho està tant…

Deixa un comentari