La utilitat dels deures

En @msayrach m’ha fet arribar un article de La Vanguardia francament interessant que reflexiona sobre la utilitat dels deures.

A l’escola aquest és un tema que hem debatut i estudiat diverses vegades. Entre d’altres els dos factors que s’observen més determinants alhora de valorar el paper dels deures essencialment són la quantitat i la tipologia.

Quan hem estudiat la mitjana de deures que realitzen els nostres alumnes a l’escola hem observat una progressió francament equilibrada. De totes maneres el que s’observa és una immensa variabilitat entre alumnes d’un mateix curs. És per això que més enllà d’una bona estructura vertical i progressiva dels deures cal fer un seguiment molt individual de la vivència de cadascun dels alumnes davant dels deures del curs per tal que veritablement es converteixin en una eina de suport i estímul. A l’escola entenem que els deures han d’ajudar a l’alumne a delimitar un espai i rutina de treball que compagini treball i estudi.

Una de les grans dificultats associades a la tipologia dels deures és que solen ser comuns per a tots els alumnes. Aquest fet dificulta que puguin ser assequibles per als alumnes amb més dificultats i un estímul pels alumnes amb majors capacitats. En aquest camp em sembla que tots els docents hem de fer passos importants per incorporar també en els deures una bona atenció a la diversitat. La incorporació de les tecnologies a l’aula serà ben segur una bona eina per oferir als alumnes deures que s’ajustin al que cada nen o nena necessita.

Sense endinsar-me en altres reflexions sobre la utilitat dels deures us animo a llegir la diversitat d’opinions sobre aquesta temàtica que es presenten en aquest article.

Llegir l’article.

Guies útils per a docents que treballen amb alumnes NEE a les seves aules

La Junta d’Andalusia va publicar unes guies que em sembla poden ser molt interessants per a molts docents que vulguin millorar l’atenció d’alumnes amb necessitats específiques. N’adjunto les que em sembla poden ser de més utilitat, però en podeu trobar algunes més al bloc de  departamento de orientación.

      

  

L’ESCOLA AVUI

D’aquí una setmana arribarà a les vostres mans el proper número de la revista de l’escola, el Sak de LLetres. Per anar fent boca us n’avanço l’editorial:

Malauradament la situació de crisi i recessió econòmica actual està tenint conseqüències nefastes en tots els àmbits econòmics i socials. Per descomptat, el sistema educatiu no queda al marge d’aquesta situació, sinó tot el contrari. Però al meu entendre cal ser molt prudents a l’hora de prendre decisions a l’entorn d’aquest material sensible que és l’educació dels infants. De ben segur que hem arribat a una situació d’insufciència de recursos asfxiant, però també, sense cap mena de dubte, cal ser molt conscients que la inversió en educació avui té un fort impacte en la construcció del que serà el nostre futur demà.

En aquest procés de constrenyiment econòmic general, els mestres de l’escola concertada també hem patit retallades salarials molt signifcatives. Sobre el professorat s’han aplicat els mateixos barems que al funcionariat públic, perdent de vista que la mesura es prenia sobre un col·lectiu que en cap cas gaudeix de la seguretat i estabilitat del sistema públic. Però el fet és que en aquests moments els efectes de frenesí de reduccionisme econòmic ja no distingeix titularitats ni territoris i afecta indiscriminadament tots els fronts educatius.

Això no obstant, un dels factors de major desànim en l’àmbit educatiu és no poder comptar amb un projecte de país estable i de continuïtat que permeti albirar un horitzó sobre el qual es puguin desenvolupar totes les polítiques educatives. Amb els darrers canvis de govern tornem a assistir a un degoteig de noves propostes estructurals, curriculars o organitzatives que de nou divergeixen de la línia marcada pels governs anteriors. Una manca de nord clar en l’educació institucional fa impossible un ajustament del sistema educatiu a la canviant realitat social que l’acompanya.

L’educació requereix d’un pas significatiu cap a l’autonomia real dels centres, en què tots aquells que creiem en la necessitat de desenvolupar projectes educatius amb entitat pròpia i de qualitat, puguem marxar d’uns estàndards encotillats que només evidencien una mediocritat general que cal abandonar.

Són necessaris nous projectes que liderin un procés de renovació pedagògica, tan arrelada a la nostra història, per conduir l’escola actual cap a un escenari en el qual els nostres alumnes puguin desenvolupar aquelles habilitats que els demanarà la societat del futur i a més els faci capaços de millorar-la. En definitiva, cal fer un pas cap a l’europeïtzació del nostre sistema educatiu. Són molts els països centreeuropeus on es premia l’autonomia i el desenvolupament individual de cada projecte per fer millor el sistema educatiu que els uneix.

Afortunadament l’escola compta amb un equip que més enllà de caure en el desencís i el desànim que ens envolta creu que la situació de crisi actual s’ha d’abordar des de la confança, la serenitat i fns i tot l’entusiasme. Els nostres infants necessiten el nostre esforç i l’enginy per oferir-los la millor formació possible, per arribar a formar part d’una societat canviant, en què cal afrontar la gestió del coneixement d’una altra manera i que ja no compta amb un entorn laboral garantit i estable.

L’escola actual, i possiblement tota la nostra societat, exigeix una actitud extrema de creativitat, emprenedoria, innovació i realisme. I només des d’aquest prisma podrem aconduir l’escola d’avui i en definitiva la societat del futur. Els textos que omplen aquest Sak de lletres recullen els premiats al certamen literari del Jocs Florals de l’escola i són també el pols d’allò que viuen i senten els nostres alumnes, i que d’alguna manera recull la realitat que els envolta. Amb el plaer de la seva creació i posterior lectura reblem l’esperit que reitero que necessita la situació actual que avui ens ocupa.

Espero que en gaudiu,

Jordi Musons
Director de l’Escola Sadako

Petites grans històries dels nostres exalumnes

Les petites històries dels nostres exalumnes són les que moltes vegades donen sentit a la nostra feina diària. El que avui succeeix a l’escola només té sentit quan pensem en el demà dels que avui són els nostres alumnes. Una d’aquestes històries és la del Jaume Viñas que amb molt il·lusió ens ha fet saber que el videoclip que amb el seu grup de música DOMITI han llençat conjuntament al seu primer disc. Un videoclip en el que han rebut ni més ni menys l’ajut d’en Marc Parrot i en Manu Guix i en que hem vist també hi ha participat l’Àlex Cerdan, també exalumne de l’escola. Sobretot el que més ens ha agradat és que volgués compartit aquesta primícia amb els que ja fa uns anys el vam acompanyar a l’aula. Molta sort!

Time to get off the bus and on the computer

Time to get off the bus and on the computer

By Thomas O’Brien and Edward Fersch, Daily Star

Seventy-five years ago, use of a new technology resulted in a dramatic transformation of education in our region and in rural areas throughout the country. Until then, the one-room schoolhouse was the norm in rural places. Every back road and hollow had one; children simply walked to the one nearest their house. Each school had one teacher who taught every subject up to eighth grade. The expectation for most children was that an eighth grade education was sufficient. High School was only possible for those who lived in the villages or who could live with a family in the village during the week. 

In the 1930s, new transportation technologies changed society. The automobile and its cousins meant that people could travel longer distances in less time. Educators saw the potential of this technology to transform education in rural areas; the school bus was born. Each hollow no longer needed its own school. There was now a safe way for the children from the relatively isolated farm families to travel greater distances to school each day. The one-room schoolhouses were closed and large centralized schools were built in the larger villages. Classes were organized by age and taught by a specialist in each subject. This new structure provided the students with many more educational opportunities. Student achievement soared. 

Since its creation, the school bus has been the primary tool used to increase educational opportunities in rural areas. Many of the central school districts formed in the 1930′s, including more than a dozen in our area, have been further consolidated. The state encourages these consolidations with funding for feasibility studies, along with increases in state aid for the newly formed district. The promise of these mergers is that the students would learn more in their new school and that the cost of their education would be reduced. Many state officials want more mergers; in fact, some have publicly stated that districts with fewer than one thousand students should be forced to consolidate. 

It has been said that when the only tool you have is a hammer, everything looks like a nail. But, everything is not a nail so carpenters carry a toolbox full of tools and use the correct one for each situation. Similarly, in education if we think that the only tool we have is a school bus, then every problem has to be solved with physical consolidation of school districts. But, we have other tools so we need to look at the specific circumstances in order to craft our solutions. 

Many school districts in this area cover more than one hundred square miles and have fewer than five hundred students. Our school busses travel over all the back roads where the one-room schoolhouses used to be; children in some districts are on the bus for an hour. Further physical consolidation will necessarily mean more time on a school bus and less time in a classroom. Is this really the best way to provide quality educational opportunities in our area?

Today, new communication technologies are changing the world. Internet connections, video conferencing and other forms of digital technology have made it possible for us to communicate in real time with more and more people. Our generation needs to realize the potential of this technology to transform education in our time. We no longer need the school bus to bring students to the teacher; we can use this new technology to bring the teacher to the students. Teachers in one building can conduct a class containing students in many other places. Students can collaborate on projects with their peers who attend another school. People with similar interests can learn together no matter where they go to school. Rather than using a school bus to physically consolidate our school districts, we can use digital technology to cyber-consolidate them! 

The requirements for cyber-consolidation are simple–high speed digital connections throughout the school buildings and video conferencing equipment. Additionally, teachers will need access to professional development courses so they can learn effective ways to teach in this new classroom. No new buildings are needed and there is no need for increased student transportation. Nevertheless, state funding is only available to districts wishing to physically consolidate. This makes no sense. 

At the annual meeting of the New York State School Board Association last October, school districts across the state overwhelmingly approved a resolution calling upon the state to fund cyber-consolidation in the same way that they fund physical consolidation. We call upon the Governor, the Legislature, the Board of Regents and the State Education Department to act on this recommendation. 

Seventy-five years ago, our ancestors saw a new technology as a means to increase educational opportunities for their children. Using the school bus, they created a new educational structure. Now, it’s our turn. In today’s digital technology, we have a tool that will allow us to re-design the educational structure of our time. Let’s use it to create a system that will use our resources more efficiently, one that will give students access to many more educational opportunities and better prepare them to be productive citizens in the twenty-first century.

Thomas O’Brien is the superintendent of Roxbury Central School.

Edward Fersch is the Roxbury Central School District Board of Education president.

 

És hora de baixar de l’autobús i pujar a l’ordinador

Fa setanta-cinc anys, l’aplicació d’una nova tecnologia va produir una transformació de l’educació a la nostra regió i en àrees rurals a tot el país. Fins llavors, l’escola rural era el més comú, una escola amb una aula amb alumnes de diferents edats. Cada poblet en tenia una i els alumnes anaven caminant fins l’escola que tenien més a prop. Cada escola tenia un mestre que ensenyava totes les matèries fins al vuitè grau. Arribar a tenir una educació fins a 8è era més que suficient per a la majoria dels alumnes i llurs famílies. L’escola superior només era una possibilitat per a aquells alumnes que podrien viure amb una família a un poble més gran o ciutat petit durant la setmana. Durant la dècada dels anys 30 del segle passat, les noves tecnologies del transport van canviar la societat. El cotxe i altres vehicles motoritzats donaven l’oportunitat de poder viatjar més lluny en menys temps. Els educadors de l’època van veure les possibilitats d’aquesta tecnologia per transformar i innovar l’educació en àrees rurals sobretot; va néixer l’autobús escolar. Ja no caldria una escola a cada nucli petit, els nens podrien viatjar amb prou seguretat cada dia a nuclis més grans amb escoles més grans. Es van tancar moltes escoles rurals d’una sola aula i es van crear escoles als pobles més grans que podien atendre els alumnes de diferents edats. Classes organitzades per edats i amb mestres especialitzats per matèries. Els resultats acadèmics van pujar moltíssim i les oportunitats per seguir aprenent també. La introducció de l’autocar escolar ha resultat ser l’eina principal per afavorir les oportunitats educacionals en àrees rurals. El nou sistema d’escoles centralitzades va produir avenços molts grans, però cada cop més els alumnes provinent de nuclis molt aïllats han hagut de passar més temps a l’autocar i menys a la classe. De vegades la introducció d’una nova eina es fa servir com a panacea per a tot, però cada problema necessita la seva solució.

Enguany, les noves tecnologies estan canviant el món. La connexió a Internet, vídeo-conferència i altres formes de tecnologia digital han fet possible la comunicació en temps real amb més i més persones. La nostra generació ha d’aprofitar al màxim la potencial d’aquestes tecnologies per a transformar l’educació de nou. Ja no cal l’autocar per portar l’alumne al professor; podem fer servir la tecnologia per portar el mestre a l’alumne. El mestre en una classe pot comunicar-se amb alumnes en molts llocs diferents. Els alumnes poden compartir el seu treball amb altres alumnes en altres classes o inclús escoles diferents. Persones amb interessos similars poden compartir les seves aprenentatges des de qualsevol lloc del món. Per tal que això sigui possible les administracions han d’assegurar les connexions a Internet i facilitar l’ús de vídeo-conferència. També el professorat ha de rebre formació adequada per tal de saber aprofitar aquestes noves tecnologies per ensenyar de manera més efectiva.

Fa 75 anys els educadors i l’administració educativa van veure la millora que aportava les noves tecnologies de l’època. Ara, ens toca a nosaltres aprofitar les noves tecnologies per redissenyar les estructures educatives, aprofitar-les per crear un sistema que treu més profit de los recursos invertits, un sistema que doni més oportunitats als nostres alumnes i que els prepari millor per ser ciutadans productius del segle 21.

Article del diari The Daily Star, NY

Via i traducció de James ward @jimmybcn2

Chomsky. L’objectiu de l’educació

És sorprenent anar descobrint tants estudiosos i erudits que convergeixen en una mateixa tendència pedagògica mentre que la realitat majoritària de les aules camina en una altre direcció.

Aquesta vegada és Noam Chomsky qui manifesta la seva opinió sobre l’objectiu de l’educació, l’impacte de la tecnologia, les avaluacions estandaritzades i sobre si la educació és un cost o una inversió. Aquesta entrevista va ser presentada a la Learning Without Frontiers Conference, el 25 de gener de 2012 a Londres.

Casualment en un moment d’aquesta entrevista Noam Chomsky presenta una dualitat entre models educatius que ensenyen a preparar examens o bé els que preparen per una investigació creativa. És una idea força similar a la que Antoni Zabala presentava aquest mateix cap de setmana a la II Jornada de Bones Pràctiques de l’AEC. Zabala manté que els projectes educatius i els mateixos models educatius individuals de cadascun dels mestres es mouen entre dos enfocaments educatius, un model propedèutic centrat més en una formació academicista centrada en l’aprovat i la formació per garantir la continuïtat formativa en graus superiors i una formació més global, aplicada, comprensiva i preocupada per una formació també de la persona i dels seus valors.

Amb aquesta entrevista Noam Chomsky, com també ho fa Antoni Zabala s’inclinen per una educació en que es profunditzi en l’impliació en l’aprenentatge, en generar motivacions intrínseques per aprendre i la cooperació amb els altres.

EINES ÚTILS DE YOUTUBE

ESPECIFICAR EL MINUT DE COMENÇAMENT D’UN VÍDEO DE YOUYUBE A TRAVÉS DE LA URL

Sovint quan enviem l’enllaç d’un vídeo de youtube als nostres alumnes, ens interessa que el vídeo comenci en un minut determinat. Per fer-ho només cal afegir &t=XXmYYs (essent XX els minuts i YY els segons) al final del la URL.

;

ESPECIFICAR EL MINUT D’INICI D’UN VÍDEO A TRAVÉS DEL CODI D’INSERCIÓ

Aquesta petit truc és molt útil per a tots aquells que inserim vídeos als nostres blocs.
Si volem inserir un vídeo al blog de l’aula però volem que comenci en un punt determinat, hem d’afegir &start=número de segons que volem saltar de l’inici, dins del codi d’inserció que ens proporciona youtube.

Via wwwhatsnew.com

Escola Avui (Editorial del proper Sak de Lletres)

Fa no massa temps, la presència a les nostres vides de la telefonia mòbil o el correu electrònic, i per descomptat les xarxes socials o els dispositius informàtics a les aules, eren quasi inexistents. Es fa difícil de valorar com es vivia millor. Fins i tot podria ser una apreciació absurda sinó es té en compte que el context social també ha canviat. Però el que és clar, és que avui no es pot comprendre la rutina de les nostres vides personals, ni per descomptats professionals, sense la utilització de les tecnologies.

La democratització de les tecnologies i la seva incorporació a les escoles han provocat canvis extraordinaris en els hàbits socials, i d’una forma més lenta però tenaç, s’estan produint inexorablement a les escoles.  Comparteixo algunes veus crítiques amb la seva incorporació, però sense cap mena de dubte la introducció de les tecnologies a les aules pot ser una oportunitat de canvi i millora educativa de les nostres escoles.

Continuar llegint…

TED: Sir Ken Robinson. Amunt la revolució de l’ensenyament!

Sir Ken Robinson és un educador, escriptor i conferenciant britànic, expert en temes relacionats amb la creativitat, l’ educació i la innovació. A més, és un excel·lent orador en que les seves exposicions ja són un plaer per si soles. Aquest TED ja l’han vist més de dos milions de persones. Si no és el vostre cas us recomano que no deixeu passar l’oportunitat

Aquest Ted Talk és la continuació de la seva famosa xerrada del 2006 que també podeu trobar en aquest mateix bloc. Segons Sir Ken Robinson, actualment els models educatius del món s’estan reformant, però és una reforma insuficient. Argumenta que no és suficient la reforma d’un model que no funciona. Segons Sir Ken Robinson el que cal és una veritable revolució educativa. És necessaria la transformació de l’educació actual en alguna altra cosa.

També argumenta en favor d’un canvi radical des de les escoles estandarditzades cap a l’aprenentatge personalitzat, és a dir, creant les condicions on els talents naturals dels infants puguin desenvolupar-se. Espero que la gaudiu:

Via @jmvbisbal

S’apropa la preinscripció: CONSELLS PER TRIAR ESCOLA

Per a moltes famílies aquestes properes setmanes estaran plenes de neguits per resoldre un tema tan complex com la tria d’escola per al seu fill/a. Aquest és sempre un procés difícil, on cal combinar el coneixement dels projectes pedagògics que les escoles ens ofereixen amb la intuïció i fins i tot l’atzar.
La veritat és que es fa difícil d’aconsellar en la tria d’una escola quan s’hi barregen tants factors en el procés de matriculació d’un alumne en un centre educatiu. Però deixo en aquest post algunes consideracions per si poden ser d’utilitat.

PRÈVIAMENT A LA VISITA
Abans d’escoltar les explicacions de les diferents escoles que visitarem, és convenient preguntar-nos quines són les qüestions essencials que desitgem d’una escola per al nostre fill/a.
En aquesta mateixa línia és molt recomanable pensar-nos algunes preguntes per traslladar al centre que puguin donar resposta als nostres irrenunciables educatius.

CANALS PER CONÈIXER UNA ESCOLA
Personalment desaconsello seguir els fòrums d’internet. Òbviament és temptador i àgil, però massa sovint s’hi troben comentaris que tenen més a veure amb qüestions personals interessades, que en opinions representatives.
Al contrari, la web i sobretot blocs de les escoles ens poden deixar entreveure moltes peculiaritats del seu projecte educatiu i de la vitalitat real del centre.
Si en teniu oportunitat és molt aconsellable demanar a altres famílies de l’escola quina és la seva opinió de l’escola. En cas de no conèixer a ningú recomano que si coincidiu amb famílies que vagin a buscar els seus fills a l’escola els demaneu la seva opinió. Tot i que ens puguem sentir incòmodes en demanar-ho, en general qualsevol família us respondrà amb molt de gust, perquè elles també han passat per aquesta mateixa situació.

UN COP AL CENTRE
ELS ESPAIS
Observar quina és la decoració de les parets de les aules i dels passadissos de l’escola. El que hi hagi penjat ens dibuixarà molt bé el projecte pedagògic de l’escola. A més, trobar-hi moltes coses és un bon indicatiu d’un equip docent implicat, que creu que encara que li suposi un esforç, dedicar-hi un temps i esforç a l’exposició d’allò que fan els alumnes és una tasca educativa important.

A més de l’observació dels espais de l’escola, pot ser interessant esbrinar quins usos s’hi fan:
- Si hi ha aules d’informàtica, qui hi va i què hi van a fer els alumnes?
- A més de valorar la quantitat d’espais exteriors és important saber si a aquests espais hi van tots els alumnes alhora o per torns? A què juguen els alumnes? A més de jugar a pilota què hi fan i què s’hi promou?
- Hi ha biblioteca? Com s’utilitza? Qui hi va?
-…

ELS ALUMNES
En cas que la visita al centre coincideixi amb la presència d’alumnes, és important observar la forma en com aquests es dirigeixen a la persona que ens acompanya (saluden o no, li somriuen o no, demanen pas o passen com poden, etc), com es relacionen entre ells o com es mouen per l’escola.

L’EQUIP DOCENT
L’equip docent del centre és molt determinant en la consolidació i concreció d’un model pedagògic. A més, un equip de mestres que treballa amb complicitat, bona entesa i il•lusió multiplica enormement els resultats de qualsevol projecte pedagògic. Per descomptat en el cas contrari, un equip poc compromès i desil•lusionat té unes conseqüències nefastes en la motivació i aprenentatge dels alumnes.
Possibles informacions a conèixer:
* Quina és la mitjana d’edat del professorat?
* Quina és la mobilitat del claustre de l’escola? Una bona orientació pot ser conèixer quants mestres nous van entrar a l’escola el curs passat? Aquest és un factor molt determinant, ja que una alta mobilitat de mestres té un fort impacte sobre la continuïtat del projecte educatiu del centre i la consolidació d’un equip que impulsi un mateix model pedagògic.
* Quant de temps fa que hi ha el mateix director o equip directiu al centre?
* Quins tipus de reunions o trobades fa l’equip de mestres? No necessàriament fer moltes reunions és garantia d’èxit educatiu, però per a mantenir una mateixa línia pedagògica són necessaris espais que impliquin compartir models, idees i metodologies.

LA TECNOLOGIA
Sobre aquesta qüestió hi ha opinions molt divergents. La meva s’inclina sense cap mena de dubte a pensar que les eines tecnològiques ben utilitzades poden millorar d’una forma molt substancial la motivació i per descomptat l’aprenentatge dels alumnes. La meva sensació és que la seva utilització marcarà a curt termini grans diferències en l’aprenentatge i les habilitats dels alumnes de diferents escoles.
En molts casos el fre de moltes escoles al seu ús no és tant creure que no són útils, sinó la dificultat dels equips per mantenir una actitud positiva enfront als canvis constants d’aquestes eines i d’una necessitat de formació permanent de tots els docents. Saber què en pensen les escoles del seu ús, no només ens donarà una idea de com s’incorporen les tecnològies en el projecte de l’escola, sinó de quin és el nivell de predisposició del professorat en la formació permanent.

L’EQUIP PSICOPEDAGÒGIC. TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Quan els nostres fill/es inicien la seva escolaritat desconeixem quines dificultats poden presentar vers els aprenentatges o les relacions socials en el futur. És francament important saber quina és la capacitat real de l’escola per atendre la diversitat. Quantes persones exerceixen funcions per atendre la diversitat? Com ho fan? Com s’organitzen? És molt important saber en quantes sessions de classe hi ha dos mestres a l’aula o agrupacions flexibles de qualsevol tipus que permetin una millor atenció individualitzada.

ALTRES CONSIDERACIONS
Hi ha moltes altres consideracions que al meu entendre també són importants però que només citaré sense aprofundir-hi. En cas de necessitar-ne alguna opinió complementària m’ofereixo a repondre qualsevol comentari que es vulgui fer arribar.
- Quin són els espais de participació dels alumnes?
- Com s’enfoca la resolució de conflictes? Quin és el nivell de conflictivitat de l’escola?
- Quin és el nivell mig dels alumnes de l’escola? Quins són normalment els resultats assolits pels seus alumnes a les proves de competències bàsiques que cada any fan tots els alumnes de Catalunya?
- Quin és el nivell d’anglès? S’introdueix alguna altra llengua estrangera? Els alumnes fan alguna matèria en llengua anglesa?
- Com poden participar les famílies a l’escola? – Quin és el perfil de les famílies que trien aquesta escola per als seus fills/es?
- Quins són els trets fonamentals dels alumnes una vegada marxen de l’escola?
- Com es preveu l’ adaptació als tres anys?
- Quin pes tenen els llibres de text en els aprenentatges?
- Com es promou l’expressió oral a l’escola?
- Com s’estimula l’esforç? Com es potencia l’aprofundiment en l’aprenentatge dels alumnes amb altes capacitats?
- Els alumnes a l’escola aprenen a treballar en grup? Aquesta és una habilitat molt important en l’àmbit acadèmic però encara ho és més en l’àmbit professional i social.
- Quina importància té l’expressió artística, expressiva i musical al centre?
- A l’hora de dinar qui acompanya els alumnes, una empresa externa, monitors de la mateixa escola o els mateixos mestres?
- Qui organitza les activitats extraescolars, casals, etc?
- …

De models pedagògics n’hi ha tants com escoles. El més important però, és trobar aquell model que més s’ajusti a com som nosaltres i al que desitgem per als nostres fills/es. Per descomptat no hi haurà cap escola que acompleix al cent per cent el que nosaltres voldríem, però es fonamental trobar una escola amb la qual ens hi puguem sentir còmplices, a gust i formant els nostres fills/es en una mateixa direcció, tal com ho fem nosaltres des de casa.
Per descomptat després caldrà tenir presents altres consideracions tant o més importants, com la possibilitats de poder accedir al centre triat, o aspectes econòmics. Però sobre aquests punts segurament ja caldria una extensa nova entrada.
Espero que alguna de les idees apuntades puguin ser d’utilitat per a alguna persona immersa en el sempre capritxós procés de preinscripció.

Sort!

TOP 10 EINES PER A EDUCADORS

Aquest és un vídeo molt interessant que presenta les 10 millors eines tecnològiques,que al seu parer qualsevol mestre/a hauria de conèixer. És evident que avui la incorporació d’eines tecnològiques, si són ben gestionades pels docents, poden millorar notablement la motivació i aprenentatge dels nostres alumnes. Però la realitat educativa és que són ben pocs els mestres que coneixen o utilitzen aquestes 10 eines proposades en el vídeo. Es clar que la tria d’aquest top 10 és discutible però malauradament cal admetre que el ritme d’incoporació d’ eines com aquestes a les aules és notablement lent.
Sóc dels que pensa que les tecnologies són un magnífic suport per millorar els aprenentatges i tinc la sensació que aquestes marcaran grans diferències entre aquelles escoles on els equips docents renunciïn a pujar al tren tecnològic i les que d’un forma coherent, cohesionada i compartida amb tot l’equip sigun capaces de descobrir quines eines i de quina manera poden millorar l’aprenentatge dels seus alumnes.

Espero que aquesta tria top 10 pugui servir a algun/a docent per introduir-se en la utilització d’una eina que fins ara no havia coneixia o no havia utilitzat:

Via: http://pedalogica.blogspot.com

Quin paper té l’educació en l’ascensor social a Catalunya

La Rosa, mare de l’escola, em va fer arribar un enllaç on es pot ser seguir la jornada organitzada per la Fundació Jaume Bofill. En aquesta trobada es comparteixen els resultats d’un estudi que analitza la mobilitat social a Catalunya. En aquest vídeo podeu trobar una síntesi de la trobada.

És especialment interessant descobrir el paper capdal de l’educació en fer possible el canvi de classe social en relació a la dels nostres pares. Aquest estudi desmenteix tòpics sobre la societat catalana i la seva incapacitat per millorar la classe social dels individus.

Si us interessa seguir amb mes detall aquesta jornada podeu anar a Fundació Jaume Bofill

DIA DE LA NO VIOLÈNCIA 2012

Ser director de l’escola comporta moltes obligacions però també privilegis com el de poder adreçar unes paraules a tots els alumnes de l’escola amb un dia tan especial per nosaltres com el DIA de la No Violència. Aquest any entre d’altres idees he decidit compartit amb totes i tots aquest bonic conte:

Hi havia una vegada, un científic que vivia molt concentrat investigant en el seu laboratori com solucionar els grans problemes del món.
Un dia, el seu fill de set anys, va entrar al seu laboratori disposat a ajudar al seu pare. El científic, nerviós per la interrupció, va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Com que s’hi resistia, el pare va pensar com podria distreure el nen.
De sobte, va veure una revista on hi havia un mapa del món. Amb unes tisores va retallar el mapa en molts trossets, els va barrejar i va donar el puzzle al seu fill dient-li: “Com que t’agraden els trencaclosques, et dono el món trossejat perquè l’arreglis solet”.
El pare va calcular que el nen estaria uns deu dies per compondre el mapa, però al cap de poques hores, va sentir la veu del nen que li deia satisfet: “Papa, ja està!! Ja l’he acabat!!!”. El pare no s’ho podia creure, pensava que era impossible que a la seva edat hagués aconseguit recompondre un mapa que no havia vist mai abans.
L’home es va aixecar per anar a veure el treball del nen i, efectivament, el mapa estava complert!! Com podia ser??
El pare, sorprès, va preguntar-li: “Fill, tu no sabies com era el món…Com ho has fet?”
I el nen respongué: “Papa, jo no sabia com era el món, però quan has tret el mapa de la revista per retallar-lo, he vist que a l’altre costat del paper hi havia la figura d’un home. He girat els retalls de paper i he començat a refer l’home, que sí sabia com era. Quan he aconseguit arreglar l’home, he girat el full i he vist que havia arreglat el món!!“.

Crec que aquest conte il.lustra molt bé que no és senzil canviar el món però si que podem canviar les persones. Si som millors persones farem un món millor.  Per ser millors persones no calen grans canvis, només petits gestos que facin un món millor als que ens envolten: Un petó a aquells que estimes quan no se l’esperen, una abraça enlloc d’un crit o un somriure enlloc d’una mala cara, una disculpa enlloc d’un crit, buscar una solució enlloc de queixar-nos d’un problema, escoltar més que parlar, etc, etc, etc.
Al meu entendre és molt important trobar espais, com el d’avui, en que ens puguem aturar per identificar que podem modificar per fer viure millor als que ensvolten,  fet que també ens ajuda a viure millor a nosaltres mateixos i en definitiva a fer un món millor.
És per aixó que avui he proposat a tots els components de l’escola de fer un simple minut de silenci en que cadascu pensi en com pot contribuir a fer d’aquest planeta un millor espai per a tothom. Què pot canvia a l’escola, amb els seus amics, a casa nostre, amb la nostre família que pugui fer que els envolten s’hi puguin sentir millor.      

Tot comença amb un bon mestre

Òbviament són molts els factors que determinen el futur i la personalitat de les persones, però certament un/a bon/a mestre/a i una bona escola poden tenir-hi una influència més que rellevant.

Aquest video suec ho il·lustra d’una forma molt visual.

Síndrome d’Asperger (Mary and Max)

Aquesta és una escena de la pel·lícula ”Mary and Max” de Adam Elliot. En un període de més de 20 anys i entre dos continents, «Mary i Max» ens conta la història d’una relació epistolar entre dues persones molt diferents: Mary Dinkle, una nena de 8 anys amb galtes rodones i solitària, que viu als suburbis de Melbourne, a Austràlia, i Max Horowitz, un jueu obès de 44 anys que pateix el trastorn d’Asperger i viu a la selva urbana de Nova York.

Per aquells/es que teniu alumnes amb el Síndrome d’Asperger a les vostres aules aquest fragment us dibuixarà la mirada d’una persona amb aquesta patologia.

 

Les dades de prevalença de l’autisme a Catalunya difoses pel departament de Salut són de que 8 de cada 10.000 infants de 0 a 4 anys presenten un trastorn autista o síndrome d’Asperge; és a dir, 1 cas per cada 1.250 naixements. Tot i aixi són dades que contrasten amb les de la comunitat científica internacional que reconeix una prevalença mundial d’1 per cada 150.

Les 15 abreviatures per sobreviure a Twitter

Fa uns mesos el diari ARA va publicar un article amb Les 15 abreviatures per sobreviure a Twitter que em sembla poden ser molt interessants per aquelles persones que es comencin a iniciar en aquesta apassionant xarxa social:

Twitter s’està consolidant com una de les plataformes de comunicació online, i el nombre d’usuaris que l’utilitzen es multiplica de manera exponencial dia rere dia. No obstant això, són molts els internautes que encara no estan familiaritzats del tot amb la terminologia més habitual dels tuitaires, basada en abreviatures que intenten reduir el nombre de caràcters utilitzats, restringit a 140 a cada piulada. La pàgina web manualdeestilo.com fa un recull de les 30 abreviatures més populars. Nosaltres n’hem recollit 15:

Abreviatures relacionades amb l’eina:

RT: retweet. Reenviar un tuit (missatge de Twitter).

MT: modified tweet [tuit modificat]. L’usuari indica que ha introduït algun canvi en un tuit original d’un altre internauta.

PRT: partial retweet. La piulada que s’envia és una versió escurçada d’un altre tuit.

DM: direct message. Missatge directe que un usuari envia a un altre usuari. Col·locant una ‘D’ a l’inici del tuit seguit del nom de l’usuari sense l’@, el tuit s’envia al destinatari sense que els altres internautes el puguin veure.

@: Col·locat al davant d’un nom d’usuari, envia un tuit directe a un internauta en concret, visible tant pels seguidors de l’emissor com del receptor.

TT: trending topic [tema del moment]. Indica els termes més comentats pels usuaris a cada moment. Poden ser paraules soles, grups de paraules o hashtags [etiquetes], que s’indiquen amb el símbol ‘#’.

TL: timeline [cronologia]. Fa referència a la pantalla principal de Twitter, on van apareixent les piulades de les persones que segueix cada usuari.

Abreviatures de cortesia utilitzada en els tuits:

CC: carbon copy. Col·locat davant del nom d’un usuari (‘cc @usuaridestí) assegura que el tuit apareixi a la llista de mencions d’aquest internauta.

EN: english. Apareix entre parèntesis davant dels enllaços i indica que el contingut al qual es dirigeix és en anglès.

FF: follow friday. Una tradició entre els tuitaires més compromesos i consolidats és suggerir recomanacions de persones per seguir cada divendres. (‘FF @nomusuari’).

Via: Cita l’usuari de qui s’ha extret una informació en concret i se sol col·locar al final de la piulada (‘via @nomusuari’).

Abreviatures d’expressions habituals en els missatges:

FYI: for your information [per a la teva/vostra informació].

LOL: laughing out loud. Expressió utilitzada per indicar una cosa graciosa o que fa riure molt.

WTF: what the fuck. Abreviatura utilitzada per expressar una cosa inesperada, sorprenent o curiosa.

Via @diariARA

Exemple d’ús creatiu de les tecnologies a l’aula

El professor de matemàtiques Matthew Weathers de la universitat de Biola, utilitza la tecnologia d’una forma molt creativa i suggerent per aquells que l’escolten. Possiblement aquesta sessió no implica una especial millora de l’aprenentatge però ben segur que fomenta el bon humor i la creativitat.

Via pixelydixel

Matí de Nadal 2011

Matí entranyable a l’escola on famílies, alumnes i personal hem compartit la nostra particular manera de desitjar-nos Bones Festes!

AFEGEIX GADGETS AL TEU BLOC

Si tens un bloc a wordpress i vols insertar algun dels molts gadgets que pots trobar a la xarxa només cal que vagis a aparença-Ginys i insertis en qualsevol de les barres laterals un giny de text. A continuació copia dins el giny el codi html del gadget corresponent, desa’l i ja el podràs visualitzar.

Òbviament també el podràs insertar a qualsevol entrada com els peixos d’aquest cas. Al menú de la dreta també en pots trobar dos exemples, el comptador i a baix de tot una granota amb molt àgil per caçar tantes mosques com vulguis.

Em sembla que de tant en tant pot ser un suport visual interessant pels nostres alumnes.

 

COM ORGANITZEM L’AULA? (Edu21)

El passat dijous 17 de novembre vaig tenir el privilegi de compartir taula amb en Pere Pujolàs per reflexionar sobre
la necessitat de modificar els models educatius de les nostres escoles per tal que s’ajustin als nous paradigmes de la gestió del conixement en la XVII Tribuna d’Edu21. A continuació podeu llegir l’escrit que va ser pensat per exposar alguns dels meus pensaments a la Tribuna:

Una qüestió que des de fa molt em preocupa i crec que té molt a veure amb el que es

debatrà avui aquí, és comprovar una clara disintonia entre la realitat de les nostres aules i un missatge força unànime que s’escolta en la majoria de tribunes com aquesta mateixa, congressos o conferències de caràcter educatiu, si més no que jo he assistit, i que redunden en la necessitat ineludible d’un canvi de model educatiu.

Abans d’entrar en matèria deixeu-me que us posi alguns exemples de persones d’àmbits diferents que reiteren aquesta mateixa idea:

Des dels més mediàtics, com l’Eduard Ponset que insisteix en la idea de que “No ens serveixen mestres que només destil•lin continguts acadèmics en les ments dels seus alumnes” Ell mateix darrerament ha entrevistat a un munt de personalitats vinculades al món educatiu que reiteren el mateix missatge de necessitat de canvi de model.

Pe posar un parell d’exemples, us recomanaria en Sir Ken Robinson, que sinó coneixeu us animo a buscar algun vídeo de presentacions seves al google, o Mark Prensky, un expert en l’educació del futur, un home trencador i creatiu que proposa reformar las aules i els sistemes educatius actuals.

Continuar llegint

Tribuna Edu 21

View more presentations from jmusons

«No hi ha problemes, hi ha reptes. El problema t’atura, mentre que el repte t’estimula»

Amb aquest títol tan suggerent la revista guix encapçala l’entrevista amb en Joan Vaello, autor de “Cómo dar classe a los que no quieren”.

En aquesta entrevista Joan Vaello exposa idees tan interessants com la dificultat dels docents per canviar el nostre roll dins les aules, sobretot motivada per la seguretat d’aferrar-nos a uns continguts  que dominem i que ens donen seguretat. Certament molts docents són molt conscients dels canvis que ha patit la societat actual i com aquest han pertorbat radicalment la gestió de la informació, però són pocs els docents i encara menys les escoles capaces d’arriscar optant per canvis metodològics que compten d’una forma substancial amb la implicació de l’alumne en el procés d’aprenentatge.

També cal destacar la importància que l’autor dóna per promoure equips proactius a les escoles, eina essencial per la millora i la innovació real.

«Si t’equivoques, corregeix, i si l’encertes, perfecciona. Quan t’instal·les en aquest esperit, gaudeixes sempre, perquè estàs buscant solucions contínuament, i quan busques, al final trobes. És una gimnàstica mental molt potent, i constitueix el repte principal de les polítiques educatives, jo penso. »

Us animo a llegir una entrevista francament interessant.

CLICA AQUÍ

Yooouuutuuube

Un petit “divertimento”. Possiblement no sigui d’especial utilitat però puntualment pot ser un complement atractiu en alguna presentació: http://www.yooouuutuuube.com
Fàcil, curiós i diferent. Només cal copiar l’adreça d’un video de youtube o vimeo i aconseguirem un efecte força original. (via cpaez01)
Aquí en teniu un exemple:

DIES SAK, més enllà de fer pati!

Un dels molts plaers de la nostre professió és que cap dia és igual a l’anterior. Però en el transcórrer diari de fer de mestre hi ha fets que per algun o altre motiu passen a prendre una dimensió extraodinària per la seva excepcionalitat i transcendència. L’hora d’esbarjo d’avui, si més no així és com jo ho he viscut, ha estat un d’aquests moments que justifiquen molts dels esforços implícits de la nostra feina.
Avui, al pati de l’escola s’ha trencat la rutina diària del brunzit habitual condicionat per terrenys de joc que delimiten l’espai d’esbarjo, i els alumnes a l’escola han pres el pati verd de l’escola per omplir-lo de flors i colors. Per alguns alumnes poc propicis a l’esport rei però, ha estat la primera vegada que vivien com a propi un tros del pati verd de la seva escola. Per descomptat la excepcionalitat del moment no es deu a l’ocupació de l’espai sinó al gir extraordinària del tipus de relacions que s’hi han establert. Un clima relaxat i distés embolcallat per una música de fons ha dibuixat un pati poc reconeixible. Aquest matí hem viscut el primer dels quatre DIES SAK, el Sak de Dibuixos. El primer fruit d’un debat intens sobre la transcendència d’allò que s’esdevé en un espai tan preuat com els patis de les escoles.Us animo a tots/es el que seguiu aquest bloc a fer arribar qualsevol altra proposta que pugui contribuir a fomentar l’establiment de relacions sanes i plaents, alhora que promoguin la cultura i la descoberta.

Si ho voleu veure en vídeo cliqueu aquí

IDEES CLAU PER FER UNA BONA PRESENTACIÓ

Encara que l’oratòria utilitzada per Lynda Castañeda és força millorable, el contingut del vídeo és molt il·lustratiu de cap on haurien de tendir les nostres presentacions.  Encara es veuen moltes presentacions amb formats predeterminats, quantitats de text indigeribles o imatges rígides, horitzontals i petites.

Algunes idees són molt simples però de gran resultat visual, com utilitzar un marc transparent darrera un títol  o combinar dos colors o donar força a la imatge sobre el text  per citar alguns exemples. Us el recomano de totes totes. (via @lindacq)

  

CLICLA AQUÍ

MÉS JOCS, MENYS ACTIVITATS

Tot i que algunes en parts de l’article potser s’utilitza una visió un pèl pragmàtica i frívola de les vivències dels infants, en general és una bona reflexió sobre la importància del joc com a font d’aprenentatge i creixement personal. Encara que el joc lliure per sé, no sempre és generador d’aprenentages beneficiosos pel nen o nena, certament la disminució del joc en la vida dels infants ben segur que té repercussions en el seu creixement, que cal considera.

Más juego, menos actividades extraescolares

(La Vanguardia)

JORDI BERMÚDEZ I SADAKO A BANDA AMPLA

En Jordi va superar el doble  repte de començar a exercicir de mestre i a més fer-ho amb un micròfon i una càmara de tv3 seguint-lo tot el dia. Com sempre passa amb la televisió, no és fàcil que la filmació reflecteixi allò que s’ha fet ni com s’ha fet. I si a més es tracte de participar en un debat encara són més les coses que queden per dir o que voldries matisar. És per això que en Jordi aprofita el seu bloc per afegir allò que els interessos televisius no li van permetre.

GENERADOR DE SUMES, RESTES I MULTIPLICACIONS

Eina molt àgil per generar sumes, restes i multiplicacions. Eina on line i molt fàcil d’utilitzar.  (via @alfonsosiloniz)

Clica aquí:

BENVINGUTS A L’ESCOLA, BENVINGUTS A CASA VOSTRA

Discurs de benevinguda als alumnes de l’escola:

Benvinguts totes i tots. Benvinguts a casa vostra.

Heu passat unes Bones Vacances? Feu tots molt bona cara i estic segur que durant aquest estiu tots us heu fet molt més grans i heu après un munt de coses noves i heu viscut un munt de noves experiències.

Mentre éreu fora els i les mestres de l’escola, a més de fer vacances i també passar-nos-ho molt bé, hem estat treballant i pensant molt en què podíem fer per que encara us trobéssiu una millor escola de la que vàreu deixar al mes de juny quan vàreu marxar. De les moltes novetats que trobareu d’aquí uns moments us en comentaré algunes que em sembla seran importants per a tothom.

Abans però volia parlar-vos de la importància de tenir cura d’un mateix i dels altres. Fa pocs dies, en una reunió amb tots els mestres de l’escola també els parlava de la importància de lluitar dia a dia per fer del nostre lloc de treball, la vostra escola, un marc on regni el bon humor, la comprensió, la solidaritat i el bon fer. El mateix us demano a vosaltres. Ens hem de cuidar molt i cuidar molt a tots els que ens envolten.

Molts de vosaltres heu treballat dins l’escola les emocions en sessions d’educació emocional i sabeu molt bé que és molt més fàcil desprendre de dins nostre la rancúnia que no pas la comprensió, el menyspreu que la solidaritat, o que és més fàcil enfadar-se que reconciliar-se.

La banda fosca de les emocions sorgeix del nostre interior amb fluïdesa i es traspuen amb facilitat emocions negatives, mentre que les emocions que generen benestar als altres i de retruc a nosaltres mateixos exigeixen esforç, entrenament i constància. Però aquest esforç té un premi a llarg termini: Fa més feliços als que ens envolten i de retruc a nosaltres mateixos.

Us animo a remoure en el vostre interior per buscar com de dins podeu fer que surti allò més bo de vosaltres mateixos i que pugui fer de l’escola un espai plaent per tots els que en formem part.

I no em refereixo a grans esdeveniments personals, hem refereixo a la quotidianitat: Podem desendreçar o endreçar. Podem parlar o escoltar. Podem desmerèixer o insultar un company o podem reconèixer-li les seves qualitats. Podem excusar-nos o reconèixer els nostres errors. Podem ignorar un company de la classe o podem esforçar-nos per que se senti millor dins del grup. Només de la voluntat i tenacitat de cadascun de nosaltres podrem fer de l’escola un lloc que ens generi ben estar i felicitat. Us animo a participar d’aquest esforç col·lectiu. No es tracte de fer només una escola millor sinó de també de fer una societat millor.

De la mateixa manera aprendre no és gratuït. Mentre que la membrada d’una cèl·lula és permeable a allò que l’envolta, per aprendre i créixer cal també esforç, entrenament i constància. Per descomptat podeu comptar amb la mà del centenar de mestres i personal de l’escola per ajudar-vos en aquest procés però sobretot dependrà de vosaltres i del vostre esforç diari que serà el que marcarà el camí del vostre futur.

Per acabar us comento una de les novetats del curs que afectarà a quasi tots els alumnes de l’escola i que té a veure amb un treball important en que vàreu participar el curs passat i que varen liderar els delegats dels diferents curs.

Tot i que hi ha algunes qüestions que es tancaran en una assemblea amb tots els alumnes de l’escola, escoltant les vostres idees us proposem uns canvis en l’organització dels patis, de manera que durant aquestes estones s’esdevindran moments diferents dels tradicionals i als quals us convidem a tots a participar-hi:

Molts de vosaltres vàreu proposar d’escoltar música, ballar o dibuixar al pati i a partir d’aquestes propostes s’han creat els DIES SAK

Cada setmana hi haurà un dia que a les 10.30 no es podrà jugar a futbol en aquest pati que estem ara i s’hi realitzarà un de les quatre activitats que ara us descriuré i en la qual hi podran participar qualsevol alumne, mestre o personal de l’escola que ho vulgui fer:

EL DIA SAK DE DIBUIXOS
Tots els alumnes de l’escola que vulguin, també els de secundària si volen, es podran quedar en aquest pati i pintar amb guixos el terra del pati o fer dibuixos en papers i cartolines que després es penjaran pel pati. Cada dia Sak de dibuixos es triarà un tema diferent. Al final del cada dia es farà una fotografia des de la terrassa de dalt per tenir-ne un record.

EL DIA SAK DE BALLS
En aquest dies els alumnes d’ESO que vulguin prepararan una o vàries coreografies que durant el pati ensenyaran a tots els alumnes de qualsevol curs que la vulguin aprendre i al final se’n farà una gravació en vídeo que es penjarà a la web.

EL DIA SAK DE MÚSICA
Primer seran els mestres i més endavant els mateixos alumnes qui presentaran un estil o grup musical que omplirà tots els recons del pati.

EL DIA SAK DE CONTES
En aquests dies els alumnes de segon d’ESO prepararan diferents contes que explicaran al pati de rajoletes amb tots els nens i nenes i nois i noies que els vulguin escoltar.

Aquest és un primer pas per fer del pati un espai alternatiu on s’hi produeixin experiències de tot tipus que esperem puguin complaure tothom. Per descomptat us agrairem qualsevol idea que faci de l’esbarjo un espai que us sigui gratificant i on s’hi puguin dur a terme qualsevol idea que com us deia al començament ens ajudi a gaudir encara més de l’escola i del fet d’aprendre junts.

En aquesta mateixa línia aquest any algunes de les comissions de treball de mestres de l’escola s’obriran a la participació dels alumnes de secundària. M’explicaré. Dos cops al trimestre, una vegada acaben les classes els mestres ens trobem per treballar en comissions com la que organitza el Carnestoltes, la que fa la revista Sak de lletres o la comissió verda que procura aportar idees que facin de l’escola un espai més sostenible. Una d’aquestes comissions justament és la de patis de la qual sorgeixen idees com la que us hem presentat. Totes aquestes i altres comissions queden obertes a que aquells/es alumnes de secundària que vulgueu formar-ne part. Només treballant junts podrem fer encara millor l’escola.

Tot el que ara us he comentat per sobre us ho detallaran els vostres tutors i tutores en els propers dies i per descomptat estaré encantat de detallar-vos tot allò que vulgueu aclarir.

Confiem comptar amb la vostra col·laboració i esforç ja que com deia fa uns moments és més fàcil destruir que construir però estic segur que cadascun de vosaltres treballarà per continuar construint la vostra, la nostra escola cada dia.

I no puc acabar sense fer un breu comentari que faci referència a la importància de preservar entre tots un bé tan preuat i delicat com és la nostra llengua. La nostra llengua és l’eix vertebrador de la nostra identitat, i el seu aprenentatge a l’escola és una eina essencial per garantir la igualtat i cohesió social. Així que com us deia al començament us emplaço a cuidar-vos, cuidar als altres i també a tenir cura d’aquesta joia tan delicada que és la llengua.

Moltes gràcies. Molt bon curs a tothom.

INICI DE CURS DE SADAKO A BTV

Petit reportatge de BTV a l’escola, on alguns mestres exposem com es prepara un nou curs. Unes quantes cares conegudes relaten que s’amaga darrera l’escola mentre esperem l’arribada del alumnes

Aquest reportatge s’ha emès el dia 6 en el programa Connexió Barcelona i cal anar aproximadament al minut 23 per poder trobar-hi l’escola:

Clica aquí

  

RESPOSTA DE LES ESCOLES CONCERTADES AL TSJC

Les quatre entitats representatives de les escoles concertades de Catalunya hem fet una declaració conjunta davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la llengua vehicular a l’escola:

L’escola concertada de Catalunya defensa la immersió lingüística com a model pedagògic de cohesió social.

Davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dóna dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l’escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del tribunal Suprem de l’Estat, volem manifestar el nostre total suport al model escolar d’immersió lingüística en català.

El model d’immersió lingüística en català ens ha permès evitar la segregació escolar i ha estat un factor decisiu de cohesió social, tal com han reconegut i avalat les institucions europees, diverses instàncies científiques i el sentit majoritari de la societat catalana.

L’experiència directa dels nostres centres així com totes les avaluacions realitzades fins ara, acrediten que aquest model no genera cap perjudici a l’alumnat, sinó que permet assolir nivells satisfactoris en el coneixement tant del català com del castellà.

Entenem que el país no pot prescindir d’aquest model educatiu i que, en qualsevol cas, caldrà maldar per trobar les fórmules que garanteixin els drets de tothom sense amenaçar la convivència i la cohesió, la qual cosa passaria si abandonem la immersió lingüística a l’escola.

Donarem tot el suport a les autoritats educatives de Catalunya en les mesures que s’encaminin vers aquesta finalitat. Barcelona, 2 de setembre de 2011 Agrupació Escolar Catalana Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya – Fundació Escola Cristiana de Catalunya Confederació de Centres Autònoms de Catalunya Federació Catalana de Centres d’Ensenyament.